vetust

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /bəˈtust/, balear /vəˈtust/
Occidental: nord-occidental /beˈtust/, valencià /veˈtust/, /beˈtust/
  • Rimes: -ust
  • Etimologia: Del llatí vetustus ‎(«revellit»), segle XIX, de vetus ‎(«vell»).

Adjectiu[modifica]

vetust m. ‎(femení vetusta, plural masculí vetusts o vetustos, plural femení vetustes)

  1. Molt antic.
    Sol, i de dol, i amb vetusta gonella [...] («Sol i de dol», J.V. Foix)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ve·tust (2)

Vegeu també[modifica]