velho
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Portuguès[modifica]
- Pronúncia: /ˈvɛ.ʎu/
àudio - Etimologia: Del llatí vulgar veclus, del llatí vetulus, diminutiu de vetus.
- Pronúncia: /ˈvɛ.ʎu/
Adjectiu[modifica]
velho m. (femení velha, plural masculí velhos, plural femení velhas)
- vell
- Li um livro tão velho que as páginas ficavam caindo.—«Vaig llegir un llibre tan vell que les pàgines anaven caient.»
- gran, vell
- Pararei de trabalhar depois de ficar velho.—«Deixaré de treballar abans de fer-me gran.»
- obsolet, vell
- Essa teoria já está velha.—«Aquesta teoria ja és obsoleta.»
Antònims[modifica]
Sinònims[modifica]
Nom[modifica]
velho