sens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈsɛns/, balear /ˈsəns/, /ˈsɛns/

Occidental: /ˈsens/

• Rimes: -ɛns
• Etimologia: Del català antic senes, de sene i -s ‎(adverbial), del llatí sine, segle XIII.

Preposició

sens

1. sense

   Sens dubte, sens falta

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: Reducció de senes, de sene i -s ‎(adverbial), del llatí sine.

Preposició

sens

1. sense

   «Establiment fo fet que neguna dona no exís del monestir sens gran necessitat.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

Variants

• sene, senes, sense, sensa

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Francès

Nom

sens m. ‎(plural sens)

1. sentit
2. direcció

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsens/
• Etimologia: (pendent)

Nom

sens m. ‎(plural senses o sensi [aranès])

1. seny

Variants

• sense
• (gascó) shens

Preposició

sens

1. sense

Polonès

• Pronúncia: /sεns/
• Etimologia: Del llatí sēnsus.

Nom

sens m. inan.

1. sentit

   Nie ma sensu. ― No té sentit.

Declinació

    Declinació de sens

	singular	plural
Nominatiu	sens	sensy
Genitiu	sensu	sensów
Datiu	sensowi	sensom
Acusatiu	sens	sensy
Instrumental	sensem	sensami
Locatiu	sensie	sensach
Vocatiu	sensie	sensy