Vés al contingut

sens

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /ˈsens/, (gironí) /ˈsɛns/
balear /ˈsəns/, /ˈsɛns/
Occidental:  /ˈsens/

Preposició[modifica]

sens

  1. sense
    Sens dubte, sens falta

Vegeu també[modifica]

Català antic[modifica]

  • Etimologia: Reducció de senes, de sene i -s ‎(adverbial), del llatí sine.

Preposició[modifica]

sens

  1. sense
    «Establiment fo fet que neguna dona no exís del monestir sens gran necessitat.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

Francès[modifica]

Nom[modifica]

sens m. ‎(plural sens)

  1. sentit
  2. direcció

Occità[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsens/
  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

sens m. ‎(plural senses o sensi [aranès])

  1. seny

Variants[modifica]

Preposició[modifica]

sens

  1. sense

Polonès[modifica]

  • Pronúncia: /sεns/
  • Etimologia: Del llatí sēnsus.

Nom[modifica]

sens m. inan.

  1. sentit
    Nie ma sensu.No té sentit.

Declinació[modifica]