sens

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈsɛns/, balear /ˈsəns/, /ˈsɛns/
Occidental: /ˈsens/
  • Rimes: -ɛns
  • Etimologia: Del català antic senes, de sene i -s ‎(adverbial), del llatí sine, segle XIII.

Preposició[modifica]

sens

  1. sense
    Sens dubte, sens falta

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Reducció de senes, de sene i -s ‎(adverbial), del llatí sine.

Preposició[modifica]

sens

  1. sense
    «Establiment fo fet que neguna dona no exís del monestir sens gran necessitat.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

sens m. ‎(plural sens)

  1. sentit
  2. direcció


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsens/
  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

sens m. ‎(plural senses o sensi [aranès])

  1. seny

Variants[modifica]

Preposició[modifica]

sens

  1. sense


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /sεns/
  • Etimologia: Del llatí sēnsus.

Nom[modifica]

sens m. inan.

  1. sentit
    Nie ma sensu.No té sentit.

Declinació[modifica]