Vés al contingut

sensa

De Viccionari

Català antic[modifica]

  • Etimologia: Variant de sense.

Preposició[modifica]

sensa

  1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)
    «Sots pena de cors e d' aver, no gosàs ordonar scriure, transladar ne publicar alguna crida sensa sa licència e voluntat.» (Jaume Safont, Dietari o Llibre de jornades, 1454-1472)

Vegeu també[modifica]