sense
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central ⓘ, balear /ˈsən.sə/, /ˈsɛn.sə/
- Occidental: /ˈsen.se/
- Etimologia: De sens per fonètica sintàctica seguit de vocal: sens‿estudis > sense estudis, segle XIV.
Preposició[modifica]
sense
- Nexe que indica privació o excepció.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Català antic[modifica]
- Etimologia: De sens amb vocal eufònica.
Preposició[modifica]
sense
- forma alternativa de sens («sense»)
- «Car no podia star ací pus longament sense que no ·m sabés greu.» (Joan Esteve, Liber elegantiarum, 1487)
Variants[modifica]
Vegeu també[modifica]
Anglès[modifica]
- Pronúncia: /sɛn(t)s/
- Etimologia: De l'anglès mitjà sense.
Nom[modifica]
sense (plural senses)
- sentit (l'olfacte, el tacte, la vista...)
- sentit (significat)
- It makes no sense ― No té cap sentit
- sentit (sensació, percepció, consciència)
- A sense of security ― Sensació de seguretat
- sensibilitat, habilitat.
- A keen musical sense ― Un sentit musical afinat
Verb[modifica]
sense (3a persona singular present senses, gerundi sensing, passat i participi sensed)
Occità[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈsen.se/
- Etimologia: (pendent)
Preposició[modifica]
sense