sentit

Català

• Pronúncia: oriental /sənˈtit/, occidental /senˈtit/
• Rimes: -it
• Etimologia: De sentir, segle XVII.
• Anagrames: testin, tintes, tintés

Nom

sen·tit m. ‎(plural sentits)

1. Facultat per relacionar el cos i l'exterior (la vista, el tacte....)
2. Intencionalitat d’allò que es diu.
3. Orientació d’una direcció.
4. consciència

Derivats

• sentir

Compostos i expressions

• perdre el sentit = desmaiar-se
• tenir un sisè sentit = tenir intuïció
• de doble sentit = amb connotacions o significat figurat // una via per la qual es pot anar i tornar

Sinònims

• camí, direcció, rumb, trajectòria
• coneixement, consciència
• connotació
• orientació
• sensació
• significat

Traduccions

Facultat del cos

• Afrikaans: sintuig ^(af)
• Alemany: Sinn ^(de) m.
• Anglès: sense ^(en)
• Armeni: զգացում ^(hy) ‎(zgatxum)
• Belarús: пачуццё ^(be) n. ‎(patxutsió)
• Búlgar: сетиво́ ^(bg) n.
• Castellà: sentido ^(es) m.
• Coreà: 감각 ^(ko)
• Eslovè: čut ^(sl)
• Esperanto: sentumo ^(eo)
• Finès: aisti ^(fi)
• Francès: sens ^(fr)
• Gallec: sentido ^(gl) m.
• Gal·lès: synnwyr ^(cy) m.
• Grec: αίσθηση ^(el) f. ‎(ésthissi)

• Grec antic: αἴσθησις ^(grc) f. ‎(aísthēsis)
• Hebreu: חוּשׁ‎ ^(he) m.
• Hongarès: érzék ^(hu)
• Irlandès: céadfa ^(ga) f.
• Italià: senso ^(it) m.
• Japonès: 感覚 ^(ja)
• Kurd: hest ^(ku)
• Noruec: sans ^(no) m.
• Occità: sentit ^(oc) m.
• Romanès: simț ^(ro) n.
• Rus: чу́вство ^(ru) n. ‎(txuvstvo)
• Serbocroat: osjet ^(sh) m.
• Suec: sinne ^(sv) n.
• Txec: smysl ^(cs) m.
• Xinès: 感覺 ^(zh) ‎(感觉, gǎnjiào)

Intencionalitat

• Anglès: sense ^(en), meaning ^(en)
• Castellà: sentido ^(es) m.

• Eslovè: čut ^(sl), pomen ^(sl), smisel ^(sl)
• Francès: sens ^(fr)

Orientació

• Anglès: direction ^(en)
• Castellà: sentido ^(es) m.

• Eslovè: smer ^(sl)
• Francès: sens ^(fr)

Verb

sen·tit

1. participi masculí singular del verb sentir

Vegeu també

• Sentit a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot