sen

Potser volíeu: SEN

Català antic

• Etimologia: [1] Del llatí senem, acusatiu de senex ‎(‘vell’).

Nom

sen m.

1. Tractament de cortesia davant el nom de menestrals.

Nom

sen m. ‎(plural sens)

1. forma alternativa de seny

Nom

sen m. ‎(femení senta)

1. forma alternativa de sant

   «Ací comença lo primer libre del Dialogorum del benoyrat sen Gregori,» (Sant Gregori el Gran, Diàlegs de sant Gregori, 1340)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Esperanto

• Pronúncia ^(AFI): /sen/

Preposició

sen

1. sense

Polonès

• Pronúncia ^(AFI): /sεn/

Nom

sen m. inan.

1. son
2. somni

Declinació

Declinació de sen

	singular	plural
Nominatiu	sen	sny
Genitiu	snu	snów
Datiu	snowi	snom
Acusatiu	sen	sny
Instrumental	snem	snami
Locatiu	śnie	snach
Vocatiu	śnie	sny

Relacionats

• snić ‎(‘dormir’)

Turc

Pronom

sen

1. tu