ami

Potser volíeu: a mí, amí

Català

• Pronúncia: /ˈa.mi/
• Rimes: -ami

Verb

a·mi

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
2. (oriental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
3. (oriental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar
4. (oriental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amar

Variants

• [1] amo, ame, am
• [2,3,4] ame

Basc

Nom

ami anim.

Declinació Nom comú animat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu ami amia amiak Ergatiu amik amiak amiek Datiu amiri amiari amiei Genitiu amiren amiaren amien Comitatiu amirekin amiarekin amiekin Benefactiu amirentzat amiarentzat amientzat Instrumental amiz amiaz amiez Partitiu amirik - - Prolatiu amitzat - - Causal amirengatik amiarengatik amiengatik Locatius Inessiu amirengan amiarengan amiengan Ablatiu amirengandik amiarengandik amiengandik Al·latiu amirengana amiarengana amiengana Terminatiu amirenganaino amiarenganaino amienganaino Al·l. direcional amirenganantz amiarenganantz amienganantz Gen. locatiu amirenganako amiarenganako amienganako

1. bacoreta ratllada

Sinònims

• lanpo sabelmarradun

Italià

Verb

ami

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de amare
2. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de amare
3. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de amare
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de amare
5. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de amare