ami

De Viccionari
Potser volíeu: a mí, amí


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa.mi/
  • Rimes: -ami

Verb[modifica]

ami

  1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
  2. (oriental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
  3. (oriental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar
  4. (oriental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·mi (2)
  • Anagrames: mai, mia


Basc
[modifica]

Nom[modifica]

ami anim.

  1. bacoreta ratllada

Sinònims[modifica]

Declinació[modifica]



Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa.mi/
  • Etimologia: De l'arrel √am i la desinència -i.

Verb[modifica]

ami ‎(present amas, passat amis, futur amos, condicional amus, volitiu amu)

  1. amar, estimar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·mi (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre ami


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /a.mi/
  • Etimologia: Del llatí amicus.

Nom[modifica]

ami m. ‎(plural amis, femení amie)

  1. amic

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·mi (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre ami


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈaː.mi/

Verb[modifica]

ami

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de amare
  2. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de amare
  3. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de amare
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de amare
  5. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de amare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: à·mi (2)