ami

Potser volíeu: a mí, amí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.mi/
• Rimes: -ami

Verb

ami

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
2. (oriental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
3. (oriental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar
4. (oriental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amar

Variants

• [1] amo, ame, am
• [2,3,4] ame

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi (2)
• Anagrames: mai, mia

Basc

Nom

ami anim.

1. bacoreta ratllada

Sinònims

• lanpo sabelmarradun

Declinació

Nom comú animat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu ami amia amiak Ergatiu amik amiak amiek Datiu amiri amiari amiei Genitiu amiren amiaren amien Comitatiu amirekin amiarekin amiekin Benefactiu amirentzat amiarentzat amientzat Instrumental amiz amiaz amiez Partitiu amirik - - Prolatiu amitzat - - Causal amirengatik amiarengatik amiengatik Locatius Inessiu amirengan amiarengan amiengan Ablatiu amirengandik amiarengandik amiengandik Al·latiu amirengana amiarengana amiengana Terminatiu amirenganaino amiarenganaino amienganaino Al·l. direcional amirenganantz amiarenganantz amienganantz Gen. locatiu amirenganako amiarenganako amienganako

Francès

• Pronúncia: /a.mi/
• Etimologia: Del llatí amicus.

Nom

ami m. ‎(plural amis, femení amie)

1. amic

Relacionats

• amitié

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre ami

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.mi/

Verb

ami

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de amare
2. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de amare
3. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de amare
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de amare
5. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de amare

Miscel·lània

• Síl·labes: à·mi (2)