ama

De Viccionari
Potser volíeu: amà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈa.mə/, occidental /ˈa.ma/
  • Rimes: -ama
  • Etimologia: Del romandalusí *amma ‎(«dida»), segle XIV.

Nom[modifica]

ama f. ‎(plural ames)

  1. forma femenina de amo
  2. dida
  3. mestressa
  4. Criada principal d'una casa.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

ama

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ma (2)


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

ama

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de amar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de amar


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɑː.mə/
  • Etimologia: Del japonès 海女 ‎(ama).

Nom[modifica]

ama ‎(plural amas)

  1. Submarinista recol·lectora de perles japonesa tradicional.


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa.ma/
  • Rimes: -ama

Nom[modifica]

ama f. ‎(plural amas)

  1. forma femenina de amo

Compostos i expressions[modifica]

Verb[modifica]

ama

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb amar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb amar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ma (2)


Bolinao
[modifica]

Nom[modifica]

ama

  1. pare


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

ama

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de amare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de amare