idò

Potser volíeu: ido

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iˈðɔ/
• Rimes: -ɔ
• Etimologia: De i i *dò, singular analògic de doncs interpretat com un plural.

Conjunció

idò

1. (balear) doncs
2. (balear, col·loquial) Mot crossa
   1. Connector discursiu
      1. Consecutiu (així doncs)

         -Està plovent. -Idò, arribarem tard.

      2. D’arrencada

         (Es presenta el cambrer) -Idò, jo de primer demanaré ciurons.

      3. De represa (bé)

         (Després d’una pausa) ... idò, en Toni no vendrà.

      4. De continuïtat (doncs bé)

         Volia fer una exposició i es mes de juny, idò, la va inaugurar.

      5. De contrast

         -No m’agraden es ciurons. -Idò, a jo molt.

      6. De conclusió (bé)

         Idò, ja ho veurem demà.

   2. Connector interrogatiu (i doncs)

      Idò, què fas aquí?

   3. Connector interjectiu (i ara)

      -Són dotze euros. -Idò! Què car!

   4. Connector afirmatiu (sí, així, d'acord, oi)

      -Que estàs bé? -Idò, beníssim.

Compostos i expressions

• (consecutiu) així idò, bé idò
• (conclusió) hala idò

Miscel·lània

• Síl·labes: i·dò (2)
• Anagrames: doi, iod, odi ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB
• Mascaró, Ignasi. «Aproximació a la partícula "idò", valors i melodies». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2010, Núm. 49, p. 169-9 [Consulta: 2 febrer 2021].