avorrir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: AVORRIR


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.βuˈri/, balear /ə.vuˈri/
Occidental: nord-occidental /a.βoˈri/, valencià /a.voˈriɾ/, /a.βuˈriɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: avorrí
  • Etimologia: Del llatí abhorrēre format pel prefix ab ‎(«privació, separació») i el terme horrēre ‎(«tremolar, espantar-se, posar-se els pels de punta»), és a dir "apartar-se d'allò que causa espant", segle XIII.

Verb[modifica]

a·vor·rir trans., pron. ‎(pronominal avorrir-se)

  1. Tenir aversió, o fins i tot odi.
  2. Causar o sentir tedi, avorriment.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: avorreixo, avorreix, avorrim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: avorrir