Vés al contingut

rendir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /rənˈdi/
Occidental: nord-occidental /renˈdi/
valencià /renˈdiɾ/, /renˈdi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: rendí
  • Etimologia: Del llatí reddĕre («tornar, obtenir a canvi»), format pel prefix re- («cap enrere, de tornada») i el verb dare («donar»), segle XVII.

Verb

[modifica]

rendir trans., pron. (pronominal rendir-se)

  1. Reportar un benefici o utilitat.
  2. Donar-se per vençut a l'enemic, posant-se a la seva disposició.
  3. Cansar-se molt físicament.

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ren·dir (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: rendir