lliurar

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ʎiwˈɾa/
Occidental: nord-occ. /ʎiwˈɾa/, val. /ʎiwˈɾaɾ/
  • Etimologia: Del llatí liberāre ‎(«alliberar»), segle XIV, prenent el sentit de canviar de mans.

Verb[modifica]

lliu·rar trans., pron. ‎(pronominal lliurar-se)

  1. Donar, entregar.
    El missatger va lliurar el paquet al destinatari.
  2. (arcaisme) Tenir lloc un conflicte.
    Es va lliurar una esfereïdora batalla.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: lliuro, lliura, lliurem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]