lliurar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ʎiwˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /ʎiwˈɾa/, valencià /ʎiwˈɾaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: lliurà
  • Etimologia: Del llatí liberāre ‎(«alliberar»), segle XIV, prenent el sentit de canviar de mans.

Verb[modifica]

lliurar trans., pron. ‎(pronominal lliurar-se)

  1. Donar, entregar.
    El missatger va lliurar el paquet al destinatari.
  2. (arcaisme) Tenir lloc un conflicte.
    Es va lliurar una esfereïdora batalla.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: lliuro, lliura, lliurem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lliu·rar (2)

Vegeu també[modifica]