odio

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: odiò


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /uˈði.u/, occidental /oˈði.o/
  • Rimes: -io

Verb[modifica]

odio

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de odiar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·di·o (3)
  • Anagrama: iodo


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈo.ðjo\
Americà: alt /ˈo.djo/, baix \ˈo.ðjo\

Nom[modifica]

odio m. ‎(plural odios)

  1. odi

Verb[modifica]

odio

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb odiar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·dio (2)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɔː.djo/

Verb[modifica]

odio

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de odiare


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɔ.dɪ.oː/
  • Etimologia: De ōdī.

Verb[modifica]

odiō ‎(1a present?), odīs ‎(2a present), odīre ‎(infinitiu), odīvī ‎(perfet)

  1. odiar, jo odio

Nom[modifica]

odiō

  1. datiu singular de odium
  2. ablatiu singular de odium