noruec

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /nu.ɾuˈɛk/, balear /no.ɾuˈɛc/, /nu.ɾuˈɛk/

Occidental: /no.ɾuˈek/

• Rimes: -ɛk

Adjectiu

no·ru·ec m. ‎(femení noruega, plural masculí noruecs, plural femení noruegues)

1. Relatiu o pertanyent a Noruega.

Traduccions

Relatiu a Noruega

• Afrikaans: Noors ^(af)
• Alemany: Norwegisch ^(de)
• Anglès: Norwegian ^(en)
• Búlgar: норвежец ^(bg)
• Búlgar: норвежки ^(bg)
• Castellà: noruego ^(es) m.
• Danès: norsk ^(da)
• Eslovac: nórčina ^(sk)
• Esperanto: norvega ^(eo)
• Finès: norja ^(fi)
• Francès: norvégien ^(fr) m.
• Gallec: noruegués ^(gl)

• Islandès: norska ^(is)
• Italià: norvegese ^(it)
• Japonès: ノルウェー語 ^(ja)
• Neerlandès: noors ^(nl)
• Noruec: norsk ^(no)
• Occità: norvegian ^(oc)
• Polonès: norweski ^(pl)
• Portuguès: norueguês ^(pt)
• Romanès: norvegiană ^(ro)
• Suec: norska ^(sv)
• Txec: norština ^(cs)
• Xinès: 挪威語 ^(zh), 挪威语 ^(zh)

Nom

no·ru·ec m. ‎(plural noruecs, femení noruega)

1. Natural de Noruega.
2. (invariable) Llengua germànica parlada a Noruega.

Traduccions

Natural

• Castellà: noruego ^(es)

• Danès: normand ^(da)

Llengua

• Castellà: noruego ^(es)

• Danès: norsk ^(da)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot