noruec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /nu.ɾuˈɛk/^ⓘ, balear /no.ɾuˈɛc/, /nu.ɾuˈɛk/

Occidental: /no.ɾuˈek/^ⓘ

• Rimes: -ɛk
• Etimologia: Del castellà noruego, de Noruega, segle XX.

Adjectiu

noruec m. ‎(femení noruega, plural masculí noruecs, plural femení noruegues)

1. Relatiu o pertanyent a Noruega.

Sinònims

• norvegià, norvegés (alguerès)

Traduccions

Relatiu a Noruega

• Afrikaans: Noors ^(af)
• Alemany: Norwegisch ^(de)
• Anglès: Norwegian ^(en)
• Búlgar: норвежец ^(bg) ‎(norvejets)
• Búlgar: норвежки ^(bg) ‎(norvejki)
• Castellà: noruego ^(es) m.
• Danès: norsk ^(da)
• Eslovac: nórčina ^(sk)
• Esperanto: norvega ^(eo)
• Finès: norja ^(fi)
• Francès: norvégien ^(fr) m.
• Gallec: noruegués ^(gl)

• Islandès: norska ^(is)
• Italià: norvegese ^(it)
• Japonès: ノルウェー語 ^(ja)
• Neerlandès: noors ^(nl)
• Noruec: norsk ^(no)
• Occità: norvegian ^(oc)
• Polonès: norweski ^(pl)
• Portuguès: norueguês ^(pt)
• Romanès: norvegian ^(ro)
• Suec: norsk ^(sv)
• Txec: norština ^(cs)
• Xinès: 挪威語 ^(zh) ‎(挪威语, nuówēiyǔ)

Nom

noruec m. ‎(plural noruecs, femení noruega)

1. Natural de Noruega.
2. (només singular) Llengua germànica parlada a Noruega.

Traduccions

Natural

• Anglès: Norwegian ^(en)
• Castellà: noruego ^(es)
• Danès: normand ^(da)

• Francès: Norvégien ^(fr) m.
• Gallec: noruegués ^(gl)
• Romanès: norvegian ^(ro) m.

Llengua

• Anglès: Norwegian ^(en)
• Castellà: noruego ^(es)
• Danès: norsk ^(da)
• Francès: norvégien ^(fr) m.
• Gallec: noruegués ^(gl) m.
• Italià: norvegese ^(it) m.

• Noruec (bokmål): norsk ^(no) m.
• Noruec (nynorsk): norsk ⁽ⁿⁿ⁾ m.
• Polonès: norweski ^(pl) m.
• Romanès: norvegiană ^(ro) f.
• Suec: norska ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: no·ru·ec (3)
• Heterograma de 6 lletres (cenoru)
• Anagrama: conreu

Vegeu també

• Entrades en noruec al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot