norvegià

Català

Oriental:	central /nur.bə.ʒiˈa/
	balear /noɾ.və.ʒiˈa/, /nur.və.ʒiˈa/
Occidental:	nord-occidental /nor.βe.ʒiˈa/
	valencià /noɾ.ve.d͡ʒiˈa/, /noɾ.βe.d͡ʒiˈa/

Rimes: -a
Etimologia: De Norvègia i el sufix -à, del neollatí Norvegia, segle XIX.

norvegià m. ‎(femení norvegiana, plural masculí norvegians, plural femení norvegianes)

(rar) noruec
«En lo Ritual de las Iglesias Norvegiana y de Dinamarca, també protestants, hy ha un article que tracta de la confessió privada ó auricular.» (Colecció de sermons morals, 1867)

norvegià m. ‎(plural norvegians, femení norvegiana)