Noruega

Potser volíeu: noruega

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /nu.ɾuˈɛ.ɣə/, balear /no.ɾuˈɛ.ʝə/, /nu.ɾuˈɛ.ɣə/

Occidental: /no.ɾuˈe.ɣa/

• Rimes: -ɛɡa

Àudio: català occidental

(fitxer)

• Etimologia: Del castellà Noruega, del llatí Norvegia, del nòrdic antic Norðvegr ‎(literalment «camí del nord»), segle XVI.

Nom propi

Noruega f.

1. País escandinau fronterer amb Suècia, Finlàndia i Rússia. El nom oficial és Regne de Noruega.

Gentilicis

• noruec, norvegià

Traduccions

Regne de Noruega

• Alemany: Norwegen ^(de) f.
• Anglès: Norway ^(en)
• Basc: Norvegia ^(eu)
• Castellà: Noruega ^(es) f.
• Danès: Norge ^(da)
• Francès: Norvège ^(fr) f.
• Gallec: Noruega ^(gl) f.
• Italià: Norvegia ^(it)

• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Noruec (bokmål): Norge ^(no)
• Noruec (nynorsk): Noreg ⁽ⁿⁿ⁾
• Occità: Norvègia ^(oc) f.
• Portuguès: Noruega ^(pt) f.
• Romanès: Norvegia ^(ro)
• Suec: Norge ^(sv) n.
• Vietnamita: Na Uy ^(vi)

Miscel·lània

• Síl·labes: No·ru·e·ga (4)
• Anagrames: noguera, òrguena

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GEC, ésAdir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \noˈɾwe.ɣa\

Americà: alt /noˈɾwe.ɡa/, baix \noˈɾwe.ɣa\

• Etimologia: Del llatí Norvegia, del nòrdic antic Norðvegr ‎(literalment «camí del nord»).

Nom propi

Noruega f.

1. Noruega

Occità

Nom propi

Noruega

1. Noruega (estat independent).