escolta

Potser volíeu: escoltà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkoɫ.tə/, occidental /esˈkoɫ.ta/

Informal: occidental /asˈkoɫ.ta/

• Etimologia: [1] Deverbal de escoltar, segle XIV.
• Etimologia: [2] Calc de l’anglès Scout, cognat a través de l’ètim llatí de escoltar, creat c. 1930 per Josep Maria Batista i Roca recuperant el sentit antic d’«explorador».

Nom

escolta f. ‎(plural escoltes)

1. Acció d’escoltar, de prestar atenció a oir quelcom.
2. Persona destinada a escoltar amb finalitat d’espionatge.

Traduccions

Acció d’escoltar

• Anglès: listening ^(en)
• Castellà: escucha ^(es) f.
• Francès: écoute ^(fr) f.
• Italià: ascolto ^(it) m.

Nom

escolta m. f. ‎(plural escoltes)

1. Jove afiliat a l'escoltisme.

Traduccions

Afiliat a l’escoltisme

• Alemany: Pfadfinder ^(de) m.
• Anglès: Scout ^(en)
• Castellà: escultista ^(es) m. f.
• Francès: scout ^(fr) m.
• Italià: scout ^(it) m. f.

Adjectiu

escolta inv. ‎(plural escoltes)

1. De l’escoltisme.

Verb

escolta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escoltar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escoltar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·col·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (acelost)
• Anagrames: aclotes, aclotés, calotes, esclato, escolat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈkol.ta/, meridional /ehˈkol.ta/

Americà: alt /esˈkol.t(a)/, baix /ehˈkol.ta/

• Rimes: -olta

Nom

escolta f. ‎(plural escoltas)

1. escorta, acomboiament

Nom

escolta m. f. ‎(plural escoltas)

1. escorta

Miscel·lània

• Síl·labes: es·col·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (acelost)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre escolta