Vés al contingut

enemic

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.nəˈmik/, occidental /e.neˈmik/
  • Rimes: -ik
  • Etimologia: Del llatí inimīcus, de amīcus ‎(«amic»), segle XIII. El sentit de repeló és per l’antiga creença que considerava que sortien per animadversió d’algú, paral·lel a l’aragonès enemigo, el judeoespanyol enemigo, el portuguès antic i el castellà antic.[1][2]

Nom[modifica]

enemic m. ‎(plural enemics, femení enemiga)

  1. Contrari a algú.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

enemic m. ‎(plural enemics)

  1. (andorrà, septentrional, tarragoní) repeló

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·ne·mic (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Estratigrafia dialectal, «14. Enemic vs. padrastre»
  2. Gold, David L., «More on "enemy" = "hangnail"», Vox Romania, 1982