gauza

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɡaw.s̪a/
• Àudio: ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí causa, cognat de l'occità causa ‎(«cosa») i del català cosa.

Nom

gauza inan.

1. cosa

Declinació

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu gauza gauza gauzak Ergatiu gauzak gauzak gauzek Datiu gauzari gauzari gauzei Genitiu gauzaren gauzaren gauzen Comitatiu gauzarekin gauzarekin gauzekin Benefactiu gauzarentzat gauzarentzat gauzentzat Instrumental gauzaz gauzaz gauzez Partitiu gauzarik - - Prolatiu gauzatzat - - Causal gauzarengatik gauzarengatik gauzengatik Locatius Inessiu gauzatan gauzan gauzetan Ablatiu gauzatatik gauzatik gauzetatik Al·latiu gauzatara gauzara gauzetara Terminatiu gauzataraino gauzaraino gauzetaraino Al·l. direcional gauzatarantz gauzarantz gauzetarantz Gen. locatiu gauzatako gauzako gauzetako

Derivats

• gauxa
• gauzatako
• gauzatu
• gauzazko

Adjectiu

gauza

1. (predicatiu) capaç

   Ez naiz gauza horrenbeste jateko.

   No soc capaç de menjar tant.

Sinònims

• gai