ren

Català

Ren (caribú)

• Pronúncia: oriental /ˈrɛn/, occidental /ˈren/
• Rimes: -ɛn
• Homòfon: rent ‎(nord-occidental)
• Etimologia: Del francès renne.

Nom

ren m. ‎(plural rens)

1. Cèrvid de l'espècie Rangifer tarandus que habita a la tundra i a la taigà.

Hipònims

• caribú (Amèrica del Nord)

Traduccions

Traduccions: ren

• Albanès: renë ^(sq) f.
• Alemany: Rentier ^(de) n., Ren ^(de) n.
• Anglès: reindeer ^(en)
• Àrab: رَنَة ^(ar) f.
• Asturià: renu ^(ast) m.
• Basc: elur-orein ^(eu)
• Bretó: karv-erc'h ^(br) m.
• Castellà: reno ^(es)
• Danès: ren ^(da) c.
• Eslovac: sob ^(sk) m.
• Esperanto: rangifero ^(eo)
• Estonià: põhjapõder ^(et), poro ^(et)
• Feroès: reindýr ^(fo) n.
• Finès: peura ^(fi)
• Francès: renne ^(fr)
• Gallec: reno ^(gl) m.
• Grec: τάρανδος ^(el) m. ‎(tàrandos)
• Hindi: रेनडियर ^(hi)
• Hongarès: rénszarvas ^(hu)

• Ido: rentiro ^(io)
• Irlandès: réinfhia ^(ga) m.
• Islandès: hreindýr ^(is) n.
• Italià: renna ^(it) f.
• Letó: ziemeļbriedis ^(lv) m.
• Llatí: tarandrus ^(la) m., tarandus ^(la) m.
• Luxemburguès: Rendéier ^(lb)
• Macedoni: ирвас ^(mk) m.
• Mongol: буга ^(mn)
• Neerlandès: rendier ^(nl) n.
• Noruec: rein ^(no) m., reinsdyr ^(no) n.
• Polonès: renifer ^(pl) m.
• Portuguès: rena ^(pt) f.
• Romanès: ren ^(ro)
• Suec: ren ^(sv)
• Tagal: reno ^(tl)
• Txec: sob ^(cs) m.
• Vietnamita: tuần lộc ^(vi)
• Xinès: 馴鹿 ^(zh) ‎(驯鹿, xùnlù)

Vegeu també

• Ren a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia: /reːn/

Nom

rēn m. ‎(genitiu rēnis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rēn	rēnēs
Vocatiu	rēn	rēnēs
Acusatiu	rēnem	rēnēs
Genitiu	rēnis	rēnum
Datiu	rēnī	rēnibus
Ablatiu	rēne	rēnibus

1. (Terminologia Anatomica) ronyó

Sinònims

• nephros

Vegeu també

• ren. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].