ren

Català

Ren (caribú)

• Pronúncia: oriental /ˈrɛn/, occidental /ˈren/
• Rimes: -ɛn
• Homòfon: rent ‎(nord-occidental)
• Etimologia: Del francès renne.

Nom

ren m. ‎(plural rens)

1. Cèrvid de l'espècie Rangifer tarandus que habita a la tundra i a la taigà.

Hipònims

• caribú (Amèrica del Nord)

Traduccions

Traduccions: ren

• Alemany: Rentier ^(de) n.
• Anglès: reindeer ^(en)
• Castellà: reno ^(es)
• Francès: renne ^(fr)

• Italià: renna ^(it) f.
• Portuguès: rena ^(pt) f.
• Romanès: ren ^(ro)
• Suec: ren ^(sv)

Vegeu també

• Ren a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia: /reːn/

Nom

rēn m. ‎(genitiu rēnis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rēn	rēnēs
Vocatiu	rēn	rēnēs
Acusatiu	rēnem	rēnēs
Genitiu	rēnis	rēnum
Datiu	rēnī	rēnibus
Ablatiu	rēne	rēnibus

1. (Terminologia Anatomica) ronyó

Sinònims

• nephros

Vegeu també

• ren. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].