rés

Potser volíeu: res, RES

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈres/
• Rimes: -es
• Homòfon: res ‎(occidental)
• Etimologia: De resar.

Nom

rés m. ‎(plural resos)

1. (castellanisme) Acte de pregar o de resar.

Variants

• res (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Sinònims

• oració, pregària

Traduccions

    pregària — vegeu pregària

Verb

rés

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de resar.

Variants

• res (ortografia del 2016), reso, rese, resi

Miscel·lània

• Anagrames: ers ^(alfagrama), ser ^(revers)