rés

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: res


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /res/
  • Homòfon: res (occidental)
  • Etimologia: Derivat de resar.
  • Anagrama: ser

Nom[modifica]

rés m. ‎(plural resos)

  1. Oració, acte de resar o pregar a Déu.

Notes d'ús[modifica]

Amb accent diacrític per diferenciar de res que generalment es pronuncia amb accent obert.

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

rés

  1. (baleàric, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb resar
    [jo] reso, rese, rés o resi.