rés

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: res


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /res/
  • Rimes: -es
  • Homòfon: res ‎(occidental)
  • Etimologia: Derivat de resar.
  • Anagrama: ser

Nom[modifica]

rés m. ‎(plural resos)

  1. Oració, acte de resar o pregar a Déu.

Variants[modifica]

  • res (ortografia del 2016)
    L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

rés

  1. (baleàric, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb resar
    [jo] reso, rese, rés o resi.

Variants[modifica]

  • res (ortografia del 2016)