cós

Potser volíeu: cos, COS, Cós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkos/
• Rimes: -os
• Etimologia: De l’antic cors, del llatí cursus.

Nom

cós m. ‎(plural cóssos)

1. Cursa amb premis que es fa en certes festes.
2. Cors.
3. Mida tradicional del solar d’un nucli de població, equivalent a uns cinc metres de carrer.

Variants

• cos (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Anagrames: osc, soc ^(revers), sóc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC1, DCVB