concors

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔŋ.kɔrs/
• Etimologia: Del prefix con- i cor.

Adjectiu

concors m. f. n. ‎(genitiu concordis)

1. acordat, concordat
2. coincident
3. harmoniós, pacificador

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	concors			concordēs	concordia
Vocatiu	concors			concordēs	concordia
Acusatiu	concordem	concors		concordēs	concordia
Genitiu	concordis			concordium
Datiu	concordī			concordibus
Ablatiu	concordī			concordibus

Antònims

• discors