ćor

Potser volíeu: cor, cor-, čor

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit चोर ‎(cora, «lladre»).

Nom

ćor o čor o chor ⁽ⁱ⁾ m. ‎(plural ćora)

1. lladre

Sinònims

• ćorălo, malavdo, veśutno

Derivats

• ćordi ‎(femení)
• ćordino ‎(«robat»)
• ćorel ‎(«robar»)
• ćoripen ‎(«robatori»)

Descendents

• Caló català: xor ‎(čor)
  • Català: xorc
• Caló espanyol: choro ‎(čóro), chori ‎(čóri)
  • Caló brasiler: chore ‎(šóri)
  • Castellà: choro, chori, chorizo
    • Català: xoriço