xorc

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈʃɔrk/, balear /ˈʃɔɾc/, /ˈʃɔrk/
Occidental: /ˈt͡ʃɔɾk/
  • Etimologia: [1] Variant de eixorc, segle XV, probablement d'una base indoeuropea preromana *eksorko-, de orgh- ‎(«testicle»), cognat del grec antic ὄρχις ‎(órkhis, «orquídia, testicle»). [2] Del caló choruy ‎(«lladre»).

Adjectiu[modifica]

xorc m. ‎(femení xorca, plural masculí xorcs, plural femení xorques)

  1. eixorc, estèril

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

xorc m. ‎(plural xorcs, femení xorca)

  1. (argot) lladre

Vegeu també[modifica]