eixorc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈʃɔrk/, /əˈʃork/
	balear /əˈʃɔɾk/
Occidental:	nord-occidental /ejˈʃɔrk/
	valencià /ejˈʃɔɾk/, /eˈʃɔɾk/

• Rimes: -ɔɾk
• Etimologia: Del català antic exorch, possiblement d'un precèltic *eksorko- amb prefix privatiu ex-, del protoindoeuropeu *h₁órǵʰis- ‎(‘testicle’), segle XI. Compareu amb el grec antic ὄρχις ‎(órkhis, ‘testicle, orquídia’).

Adjectiu

eixorc m. ‎(femení eixorca, plural masculí eixorcs, plural femení eixorques)

1. estèril

Derivats

• eixorcament

Miscel·lània

• Síl·labes: ei·xorc (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceiorx)
• Anagrames: creixo, xerico

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB