lladre

Català

• Pronúncia: oriental /ˈʎa.ðɾə/, occidental /ˈʎa.ðɾe/

• Etimologia: Del llatí latrō amb vocal de reforç no etimològica, segle XIV. Doblet de lladró a partir de l’acusatiu latrōnem.

Nom

lla·dre m. f. ‎(plural lladres)

1. Persona que roba.

Traduccions

Traduccions: lladre

• Anglès: thief ^(en)
• Castellà: ladrón ^(es) m.

• Francès: voleur ^(fr) m.

Verb

lla·dre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lladrar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb lladrar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lladrar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb lladrar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC