lladre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: LLADRE


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí latrō amb vocal de reforç no etimològica, segle XIV. Doblet de lladró a partir de l’acusatiu latrōnem.

Nom[modifica]

lla·dre m. f. ‎(plural lladres)

  1. Persona que roba.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

lla·dre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lladrar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb lladrar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lladrar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb lladrar

Vegeu també[modifica]