lladre

Potser volíeu: LLADRE

Català

Pronúncia(i): oriental /ˈʎa.ðɾə/, occidental /ˈʎa.ðɾe/
Rimes: -adɾe
Homòfon: lladra ‎(oriental)
Etimologia: Del llatí latrō en nominatiu i amb vocal de reforç, segle XIV. Doblet de lladró a partir de l’acusatiu latrōnem.

Nom

lladre m. f. ‎(plural lladres)

Persona que roba.

Traduccions

Afrikaans: dief ^(af)
Alemany: Dieb ^(de) m.
Anglès: thief ^(en)
Àrab: لِصّ‎ ^(ar) m.
Armeni: գող ^(hy) ‎(gokh)
Basc: lapur ^(eu)
Bretó: laer ^(br) m.
Búlgar: кра́дец ^(bg) m. ‎(kràdets)
Castellà: ladrón ^(es) m.
Cors: latru ^(co)
Danès: tyv ^(da) c.
Eslovac: zlodej ^(sk) m.
Eslovè: tat ^(sl) m.
Estonià: varas ^(et)
Finès: varas ^(fi)
Francès: voleur ^(fr) m.
Friülà: lari ^(fur)
Gallec: ladrón ^(gl) m.
Gal·lès: lleidr ^(cy) m.
Georgià: ქურდი ^(ka) ‎(kurdi)
Grec: κλέφτης ^(el) m. ‎(kleftis)
Grec antic: κλέπτης ^(grc) m. ‎(kléptēs)
Hebreu: גַּנָּב‎ ^(he) m.
Hindi: चोर ^(hi) m.
Ídix: גנבֿ‎ ^(yi) m.
Italià: ladro ^(it) m.
Japonès: 泥棒 ^(ja)
Javanès: maling ^(jv)
Kazakh: ұры ^(kk) ‎(urı/uri)
Kurd: diz ^(ku)
Llatí: latro ^(la) m.
Llengua de signes catalana: LLADRE ^(csc)
Macedoni: крадец ^(mk) m.
Maltès: ħalliel ^(mt) m.
Mongol: хулгайч ^(mn)
Neerlandès: dief ^(nl) m.
Noruec: tyv ^(no) m.
Occità: raubaire ^(oc) m.
Persa: دزد‎ ^(fa)
Polonès: złodziej ^(pl) m.
Portuguès: ladrão ^(pt) m.
Quítxua: suwa ^(qu)
Retoromànic: lader ^(rm) m., leder ^(rm) m.
Romanès: hoț ^(ro) m.
Rus: вор ^(ru) m. ‎(vor)
Sànscrit: चोर ^(sa) m.
Serbocroat: лопов ^(sh), lopov ^(sh)
Sicilià: latru ^(scn) m.
Suahili: mwizi ^(sw)
Suec: tjuv ^(sv) c.
Tadjik: дузд ^(tg)
Tai: ขโมย ^(th)
Turc: hırsız ^(tr)
Txec: zloděj ^(cs) m.
Ucraïnès: зло́дій ^(uk) m. ‎(zlodi)
Urdú: چور‎ ^(ur) m.
Való: voleu ^(wa)
Vènet: laro ^(vec), ladro ^(vec)
Vietnamita: kẻ trộm ^(vi)
Volapük: tifan ^(vo)
Xinès: 賊 ^(zh) ‎(贼, zéi)

Verb

lladre

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lladrar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb lladrar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lladrar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb lladrar.

Miscel·lània

Síl·labes: lla·dre (2)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC