lladre

Potser volíeu: LLADRE

Català

• Pronúncia: oriental /ˈʎa.ðɾə/, occidental /ˈʎa.ðɾe/
• Etimologia: Del llatí latrō amb vocal de reforç no etimològica, segle XIV. Doblet de lladró a partir de l’acusatiu latrōnem.

Nom

lla·dre m. f. ‎(plural lladres)

1. Persona que roba.

Traduccions

Traduccions: lladre

• Afrikaans: dief ^(af)
• Alemany: Dieb ^(de) m.
• Anglès: thief ^(en)
• Àrab: لِصّ‎ ^(ar) m.
• Armeni: գող ^(hy)
• Basc: lapur ^(eu)
• Bretó: laer ^(br) m.
• Búlgar: кра́дец ^(bg) m.
• Castellà: ladrón ^(es) m.
• Cors: latru ^(co)
• Danès: tyv ^(da) c.
• Eslovac: zlodej ^(sk) m.
• Eslovè: tat ^(sl) m.
• Estonià: varas ^(et)
• Finès: varas ^(fi)
• Francès: voleur ^(fr) m.
• Friülà: lari ^(fur)
• Gallec: ladrón ^(gl) m.
• Gal·lès: lleidr ^(cy) m.
• Georgià: ქურდი ^(ka) ‎(kurdi)
• Grec: κλέφτης ^(el) m.
• Grec antic: κλέπτης ^(grc) m. ‎(kléptēs)
• Hebreu: גַּנָּב‎ ^(he) m.
• Hindi: चोर ^(hi) m.
• Italià: ladro ^(it) m.
• Japonès: 泥棒 ^(ja)
• Javanès: maling ^(jv)
• Jiddisch: גנבֿ‎ ^(yi) m.
• Kazakh: ұры ^(kk) ‎(urı/uri)
• Kurd: diz ^(ku)
• Llatí: latro ^(la) m.

• Llengua de signes catalana: LLADRE ^(csc)
• Macedoni: крадец ^(mk) m.
• Maltès: ħalliel ^(mt) m.
• Mongol: хулгайч ^(mn)
• Neerlandès: dief ^(nl) m.
• Noruec: tyv ^(no) m.
• Occità: raubaire ^(oc) m.
• Persa: دزد‎ ^(fa)
• Polonès: złodziej ^(pl) m.
• Portuguès: ladrão ^(pt) m.
• Quítxua: suwa ^(qu)
• Retoromànic: lader ^(rm) m., leder ^(rm) m.
• Romanès: hoț ^(ro) m.
• Rus: вор ^(ru) m. ‎(vor)
• Sànscrit: चोर ^(sa) m.
• Serbocroat: лопов ^(sh), lopov ^(sh)
• Sicilià: latru ^(scn) m.
• Suahili: mwizi ^(sw)
• Suec: tjuv ^(sv) c.
• Tadjik: дузд ^(tg)
• Tai: ขโมย ^(th)
• Turc: hırsız ^(tr)
• Txec: zloděj ^(cs) m.
• Ucraïnès: зло́дій ^(uk) m. ‎(zlodi)
• Urdú: چور‎ ^(ur) m.
• Való: voleu ^(wa)
• Vènet: laro ^(vec), ladro ^(vec)
• Vietnamita: kẻ trộm ^(vi)
• Volapük: tifan ^(vo)
• Xinès: 賊 ^(zh)

Verb

lla·dre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lladrar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb lladrar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lladrar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb lladrar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC