ull

Català

• Pronúncia: /uʎ/

Informal: /uj/ (balear)

• Rimes: -uʎ
• Etimologia: Del llatí vulgar *oclu, del clàssic oculus, doblet del cultisme òcul.
• Anagrama: llu ^(alfagrama)

Nom

ull m. ‎(plural ulls)

1. Òrgan dels éssers vius capaç de fixar imatges en el cervell a través de receptors de llum.
2. Figuradament, visió.

Compostos i expressions

• cop d'ull
• quatre ulls = expressió despectiva usada amb la gent que porta ulleres
• tenir ulls a l'esquena = estar atent a tot
• ull de poll = durícia als peus
• ser la nineta dels ulls d'algú = ésser el més estimat
• ull de vellut = ull morat a conseqüència d'una pallissa
• mal d'ull = encanteri que porta mala sort
• sortir-se els ulls de les òrbites = sentir molta sorpresa o incredulitat
• anar-se'n els ulls = desitjar, estar encuriosit
• fer els ulls grossos = deixar passar alguna cosa incorrecta expressament
• tenir bon ull = intuir la qualitat, ser expert

Sinònims

• centre, cor, mig
• lluc, poll, rebroll, rebrot, tany, verduc
• vista

Relacionats

• ullada

Traduccions

ull [1] (òrgan)

• Alemany: Auge ^(de) n.
• Anglès: eye ^(en)
• Àrab: عين ^(ar) (ain)
• Basc: begi ^(eu)
• Castellà: ojo ^(es) m.
• Danès: øje ^(da)
• Esperanto: okulo ^(eo)
• Francès: œil ^(fr) m.
• Hindi: आँख ^(hi) (ankh)
• Indonesi: mata ^(id)
• Italià: occhio ^(it)
• Llatí: oculus ^(la) m.
• Malai: mata ^(ms)

• Maori: mata ^(mi)
• Neerlandès: oog ^(nl) n.
• Noruec (bokmål): øye ^(nb)
• Occità: uèlh ^(oc), uòlh ^(oc)
• Polonès: oko ^(pl)
• Portuguès: olho ^(pt) m.
• Romanès: ochi ^(ro)
• Rus: глаз ^(ru) ‎(glaz)
• Suec: öga ^(sv)
• Tahitià: mata ^(ty)
• Txec: oko ^(cs)
• Turc: göz ^(tr)
• Ucraïnès: о́ко ^(uk) ‎(oko)

Verb

ull

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ullar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot