ull

De Viccionari
Potser volíeu: ULL


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈuʎ/, balear /ˈuj/
Occidental:  /ˈuʎ/
  • Rimes: -uʎ
  • Etimologia: Del llatí vulgar *oclu(m), síncope del clàssic oculus, segle XIII. Doblet del cultisme òcul.

Nom[modifica]

ull m. ‎(plural ulls)

  1. Òrgan dels éssers vius capaç de fixar imatges en el cervell a través de receptors de llum.
  2. Figuradament, visió.

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • anar-se'n els ulls = desitjar, estar encuriosit
  • cop d'ull
  • fer els ulls grossos = deixar passar alguna cosa incorrecta expressament
  • mal d'ull = encanteri que porta mala sort
  • passar per ull
  • quatre ulls = expressió despectiva usada amb la gent que porta ulleres
  • ser la nineta dels ulls d'algú = ésser el més estimat
  • sortir-se els ulls de les òrbites = sentir molta sorpresa o incredulitat
  • tenir bon ull = intuir la qualitat, ser expert
  • tenir ulls a l'esquena = estar atent a tot
  • ull de bou
  • ull de poll = durícia als peus
  • ull de vellut = ull morat a conseqüència d'una pallissa

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

ull

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ullar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: llu (alfagrama)

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Adjectiu: del llatí ūllus ‎(«algun»).

Nom[modifica]

ull m. ‎(plural ulls)

  1. ull

Variants[modifica]

Adjectiu[modifica]

ull ‎(femení ulla)

  1. cap, ningun
    «Si eres rey e eres en I gran desert tot sol e no havies ulla cosa que menjasses ne beguesses, e per gran fam e gran set eres a punt de mort, daries tot ton regnat per un pa e per un anap d' aygua.» (Ramon Llull, Doctrina pueril, 1274-1276)

Vegeu també[modifica]