ullar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈʎa/
	balear /uˈʎa/, /uˈja/
Occidental:	nord-occidental /uˈʎa/
	valencià /uˈʎaɾ/, /uˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: ullà
• Etimologia: De ull, segle XIX.

Verb

ullar trans., pron., intr. ‎(pronominal ullar-se)

1. (transitiu) Mirar amb atenció i insistència.
2. (pronominal) Fer-se ulls en el formatge o el pa quan està ben pastat.
3. (intransitiu) Treure ulls les plantes.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ullar			haver ullat
gerundi	ullant			havent ullat
participi	ullat, ullada, ullats, ullades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ullo	ulles	ulla	ullem	ulleu	ullen
	ulle						val
	ulli						sept
	ull				ullau		bal, alg
				ullam			bal
imperfet	ullava	ullaves	ullava	ullàvem	ullàveu	ullaven
passat simple	ullí	ullares	ullà	ullàrem	ullàreu	ullaren
futur	ullaré	ullaràs	ullarà	ullarem	ullareu	ullaran
condicional	ullaria	ullaries	ullaria	ullaríem	ullaríeu	ullarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ulli	ullis	ulli	ullem	ulleu	ullin
	ulle	ulles	ulle			ullen	occ, bal
imperfet	ullés	ullessis	ullés	ulléssim	ulléssiu	ullessin
		ullesses		ulléssem	ullésseu	ullessen
	ullàs	ullassis	ullàs	ullàssim	ullàssiu	ullassin	bal
		ullasses		ullàssem	ullàsseu	ullassen	val, bal (1)
	ullara	ullares	ullara	ullàrem	ullàreu	ullaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	ulla	ulli	ullem	ulleu	ullin
	–				ullau		bal, alg
	–		ulle			ullen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	ullariva	ullarives	ullariva	ullarívem	ullaríveu	ullariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	ullessi		ullessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ullat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ullar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ullat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ullat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ullat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ullat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ullar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ullat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ullat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ullat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ullo, ulla, ullem

Sinònims

• (mirar) escorcollar

Derivats

• ullat

Traduccions

Mirar

• Castellà: ojear ^(es)

El formatge, el pa

• Castellà: formar ojos ^(es)

Les plantes

• Castellà: retoñar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: u·llar (2)
• Anagrames: llaur, llura, rulla, rullà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3