tany

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtaɲ/
• Rimes: -aɲ
• Etimologia: Del gàl·lic *tannos ‎(‘roure’), del protocèltic *tannos ‎(‘fusta de roure’), possiblement amb influència semàntica del gòtic 𐍄𐌰𐌹𐌽𐍃 ‎(tains, ‘branquilló’), segle XIII. Compareu amb el bretó tann ‎(‘roure’). Cognat de l’occità i francès tan ‎(‘escorça de roure’).

Nom

tany m. ‎(plural tanys)

1. Brot tendre o branca jove d'un arbre.

Sinònims

• lluc, poll, rebroll, rebrot, ull, verduc

Traduccions

Traduccions

• Castellà: renuevo ^(es), pimpollo ^(es), chupón ^(es)
• Llatí: surculus ^(la), stolo ^(la)

Verb

tany

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tanyar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: tany