pica
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: picà
Contingut
Català[modifica]
- Pronúncia:
Nom[modifica]
pi·ca f. (plural piques)
- Llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al cap damunt.
- Peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
- (jocs, plural) Coll de la baralla de cartes francesa representat per la punta d’una llança (♠).
- (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
- Pic, cim d'una muntanya.
- (medicina) Al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.
Compostos i expressions[modifica]
- pica beneitera, vas que hi ha a la porta de les esglésies ple d'aigua beneïda perquè els fidels en prenguin al entrar i sortir.
- pica baptismal, peça còncava que en les esglésies conté l'aigua de batejar.
Relacionats[modifica]
Colls de la baralla francesa en català |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
cors | diamants | piques | trèvols |
Traduccions[modifica]
Llança llarga
Peça còncava i fonda
Carta de la baralla francesa
pica beneitera
pica baptismal
Verb[modifica]
pi·ca
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de picar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb picar
Vegeu també[modifica]
- Pica a la
Viquipèdia
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Anglès[modifica]
Nom[modifica]
pica (comptable i incomptable, plural picas)
- pica (al·lotriofàgia)
Castellà[modifica]
- Pronúncia:
- Peninsular: /ˈpi.ka/
- Americà: alt /ˈpi.k(a)/, baix /ˈpi.ka/
- Etimologia: Del verb picar.
Nom[modifica]
pi·ca f. (plural picas)
- pica (llança, recipient, carta)
Compostos i expressions[modifica]
- poner una pica en Flandes, empresa difícil
Relacionats[modifica]
Colls de la baralla francesa en castellà |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
corazones | diamantes | picas | tréboles |
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈpiː.ka/, /ˈpiː.kaː/
Nom[modifica]
pīca f. (genitiu pīcae)
1a declinació -a, -ae | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | pīca | pīcae |
Vocatiu | pīca | pīcae |
Acusatiu | pīcam | pīcās |
Genitiu | pīcae | pīcārum |
Datiu | pīcae | pīcīs |
Ablatiu | pīcā | pīcīs |