pica

Potser volíeu: picà

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpi.kə/, occidental /ˈpi.ka/
Rimes: -ika
Etimologia: Del verb picar.
Etimologia: Medicina: del llatí pica ‎(«garsa»).

Nom

pica f. ‎(plural piques)

Llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al capdamunt.
Peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau o s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
aigüera
(jocs, plural) Coll de la baralla de cartes francesa representat per la punta d’una llança (♠).
(jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
Pic, cim d'una muntanya.

Derivats

Relacionats

Colls de la baralla francesa en català
Colls de la baralla francesa en català	cors	diamants	piques	trèvols

Traduccions

Llança llarga

Anglès: pike ^(en)
Castellà: pica ^(es)
Francès: pique ^(fr)
Hindi: बरछी ^(hi) f.
Italià: picca ^(it)
Llatí: hasta ^(la)

Peça còncava i fonda

Anglès: sink ^(en), basin ^(en)
Castellà: pila ^(es), pilón ^(es)
Francès: auge ^(fr), évier ^(fr), bassin ^(fr)
Italià: trogolo ^(it), vasca ^(it)
Llatí: pila ^(la), crater ^(la), labrum ^(la)
Llengua de signes catalana: RENTAR-MANS+DIPÒSIT ^(csc)

Carta de la baralla francesa

Albanès: maç ^(sq) m.
Alemany: Pik ^(de) n.
Anglès: spade ^(en)
Àrab: الْبَسْتُونِيّ ^(ar) m.
Armeni: ագռավ ^(hy) ‎(agrav)
Búlgar: пика ^(bg) f. ‎(pika)
Castellà: pica ^(es)
Coreà: 스페이드 ^(ko) ‎(seupeideu)
Danès: spar ^(da) c.
Feroès: spaðari ^(fo) m.
Finès: pata ^(fi)
Francès: pique ^(fr)
Gallec: pica ^(gl) f.
Georgià: ყვავი ^(ka) ‎(kvavi)
Grec: μπαστούνι ^(el) n. ‎(bastuni)
Hongarès: pikk ^(hu)
Indonesi: sekop ^(id)
Irlandès: spéireata ^(ga) m.
Islandès: spaði ^(is) m.
Italià: picche ^(it)
Japonès: スペード ^(ja) ‎(supēdo)
Kazakh: қарға ^(kk) ‎(qarğa/kharga)
Macedoni: пик ^(mk) m.
Maltès: spadi ^(mt)
Noruec: spar ^(no) m.
Polonès: pik ^(pl) m.
Portuguès: espada ^(pt) f.
Romanès: pică ^(ro) f.
Rus: пи́ка ^(ru) f. ‎(pika)
Suahili: shupaza ^(sw)
Suec: spader ^(sv) c.
Tai: โพดำ ^(th)
Turc: maça ^(tr)
Txec: pik ^(cs) m.
Xinès: 黑桃 ^(zh) ‎(hēitáo)

Nom

pica f. ‎(plural piques)

(medicina) Al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.

Traduccions

Al·lotriofàgia

Anglès: pica ^(en)
Castellà: pica ^(es)
Francès: pica ^(fr)
Italià: picacismo ^(it)

Verb

pica

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de picar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb picar.

Miscel·lània

Síl·labes: pi·ca (2)
Anagrames: capi, capí

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Anglès

Pronúncia: /ˈpaɪkə/
Etimologia: Del llatí pica.

Nom

pica ‎(comptable i incomptable, plural picas)

pica (al·lotriofàgia)

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpi.ka/

Americà: alt /ˈpi.k(a)/, baix /ˈpi.ka/

Rimes: -ika
Etimologia: Del verb picar.
Etimologia: (Medicina) Del llatí pica.

Nom

pica f. ‎(plural picas)

pica (llança, recipient, carta)

Compostos i expressions

poner una pica en Flandes, empresa difícil

Relacionats

Colls de la baralla francesa en castellà
Colls de la baralla francesa en castellà	corazones	diamantes	picas	tréboles

Nom

pica f. ‎(plural picas)

(medicina) pica

Verb

pica

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb picar
segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb picar

Variants

[2] (voseo) picá

Miscel·lània

Síl·labes: pi·ca (2)
Anagrames: capi, pací

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pica

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpiː.ka/, /ˈpiː.kaː/

Nom

pīca f. ‎(genitiu pīcae)

garsa

Declinació

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pīca	pīcae
Vocatiu	pīca	pīcae
Acusatiu	pīcam	pīcās
Genitiu	pīcae	pīcārum
Datiu	pīcae	pīcīs
Ablatiu	pīcā	pīcīs

Serbi

Nom

pica f. ‎(ciríl·lic пица, plural pice)

pizza