Vés al contingut

pica

De Viccionari
Potser volíeu: picà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpi.kə/, occidental /ˈpi.ka/
  • Rimes: -ika
  • Etimologia: Del verb picar.
  • Etimologia: Medicina: del llatí pica («garsa»).

pica f. (plural piques)

  1. Llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al capdamunt.
  2. Peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau o s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
  3. aigüera
  4. (jocs, plural) Coll de la baralla de cartes francesa representat per la punta d’una llança (♠).
  5. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
  6. Pic, cim d'una muntanya.

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]
Colls de la baralla francesa
en català
Coll de cors Coll de diamants Coll de piques Coll de trèvols
cors diamants piques trèvols

Traduccions

[modifica]

pica f. (plural piques)

  1. (medicina) Al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

pica

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de picar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb picar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pi·ca (2)
  • Anagrames: capi, capí

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈpaɪkə/
  • Etimologia: Del llatí pica.

pica (comptable i incomptable, plural picas)

  1. pica (al·lotriofàgia)

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈpi.ka/
Americà: alt /ˈpi.k(a)/, baix /ˈpi.ka/
  • Rimes: -ika
  • Etimologia: Del verb picar.
  • Etimologia: (Medicina) Del llatí pica.

pica f. (plural picas)

  1. pica (llança, recipient, carta)

Compostos i expressions

[modifica]
  • poner una pica en Flandes, empresa difícil

Relacionats

[modifica]
Colls de la baralla francesa
en castellà
Coll de cors Coll de diamants Coll de piques Coll de trèvols
corazones diamantes picas tréboles

pica f. (plural picas)

  1. (medicina) pica

Verb

[modifica]

pica

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb picar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb picar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pi·ca (2)
  • Anagrames: capi, pací

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pica

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈpiː.ka/, /ˈpiː.kaː/

pīca f. (genitiu pīcae)

  1. garsa

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu pīca pīcae
Vocatiu pīca pīcae
Acusatiu pīcam pīcās
Genitiu pīcae pīcārum
Datiu pīcae pīcīs
Ablatiu pīcā pīcīs


Serbi

[modifica]

pica f. (ciríl·lic пица, plural pice)

  1. pizza