pica

Vegeu també: picà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpi.kə/, occidental /ˈpi.ka/
• Rimes: -ika
• Etimologia: Derivat del verb picar. [5]: Derivat del llatí pica ‎(«garsa»).

Nom

pi·ca f. ‎(plural piques)

1. Llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al cap damunt.
2. Peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
   1. pica beneitera, vas que hi ha a la porta de les esglésies ple d'aigua beneïda perquè els fidels en prenguin al entrar i sortir.
   2. pica baptismal, peça còncava que en les esglésies conté l'aigua de batejar.
3. Carta del coll de piques de la baralla francesa (♠).
4. Pic, cim d'una muntanya.
5. (medecina) Al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.

Traduccions

    pica [1] (llança...)

Anglès: pike (en) Castellà: pica (es) Francès: pique (fr)

Hindi: बरछी (hi) f. Italià: picca (it) Llatí: hasta (la)

    pica [2] (peça...)

Anglès: sink (en), basin (en) Castellà: pila (es), pilón (es) Francès: auge (fr), évier (fr), bassin (fr)

Italià: trogolo (it), vasca (it) Llatí: pila (la), crater (la), labrum (la)

    pica beneitera

Anglès: holy water font (en) Castellà: pila (es) Francès: bénitier (fr)

Italià: pila (it) dell' acqua benedetta Llatí: amula (la) aquae excipiendae

    pica baptismal

Anglès: baptismal font (en) Castellà: pila (es) bautismal Francès: fonts (fr) baptismaux

Italià: fonte (it) battesimale Llatí: labrum (la) baptismati sacro accipiendo

    pica [3] (carta...)

Anglès: spade (en) Castellà: pica (es)

Francès: pique (fr) Italià: picche (it)

    pica [5] (al·lotriofàgia...)

Anglès: pica (en) Castellà: pica (es)

Francès: pica (fr) Italià: picacismo (it)

Verb

pi·ca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb picar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb picar

Referències

• Pica a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈpaɪkə/
• Etimologia: Del llatí pica.

Nom

pica ‎(comptable i incomptable, plural picas)

1. pica (al·lotriofàgia)

Castellà

• Pronúncia: /ˈpi.ka/
• Etimologia: Derivat del verb picar

Nom

pi·ca f. ‎(plural picas)

1. pica (llança, carta)
   1. poner una pica en Flandes, empresa difícil

Llatí

• Pronúncia: /ˈpiː.ka/, /ˈpiː.kaː/

Nom

pīca f. ‎(genitiu pīcae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pīca	pīcae
Vocatiu	pīca	pīcae
Acusatiu	pīcam	pīcās
Genitiu	pīcae	pīcārum
Datiu	pīcae	pīcīs
Ablatiu	pīcā	pīcīs

1. garsa

Serbi

Nom

pica f. ‎(ciríl·lic пица, plural pice)

1. pizza