pica

Potser volíeu: picà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈpi.kə/, balear /ˈpi.cə/, /ˈpi.kə/

Occidental: /ˈpi.ka/

• Rimes: -ika
• Etimologia: Del verb picar. Medicina: del llatí pica ‎(«garsa»).

Nom

pi·ca f. ‎(plural piques)

1. Llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al cap damunt.
2. Peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
3. (jocs, plural) Coll de la baralla de cartes francesa representat per la punta d’una llança (♠).
4. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
5. Pic, cim d'una muntanya.
6. (medicina) Al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.

Compostos i expressions

• pica beneitera, vas que hi ha a la porta de les esglésies ple d'aigua beneïda perquè els fidels en prenguin al entrar i sortir.
• pica baptismal, peça còncava que en les esglésies conté l'aigua de batejar.

Relacionats

Colls de la baralla francesa en català
	cors	diamants	piques	trèvols

Traduccions

Llança llarga

• Anglès: pike ^(en)
• Castellà: pica ^(es)
• Francès: pique ^(fr)

• Hindi: बरछी ^(hi) f.
• Italià: picca ^(it)
• Llatí: hasta ^(la)

Peça còncava i fonda

• Anglès: sink ^(en), basin ^(en)
• Castellà: pila ^(es), pilón ^(es)
• Francès: auge ^(fr), évier ^(fr), bassin ^(fr)

• Italià: trogolo ^(it), vasca ^(it)
• Llatí: pila ^(la), crater ^(la), labrum ^(la)

Carta de la baralla francesa

• Anglès: spade ^(en)
• Castellà: pica ^(es)

• Francès: pique ^(fr)
• Italià: picche ^(it)

Al·lotriofàgia

• Anglès: pica ^(en)
• Castellà: pica ^(es)

• Francès: pica ^(fr)
• Italià: picacismo ^(it)

pica beneitera

• Anglès: holy water font ^(en)
• Castellà: pila ^(es)
• Francès: bénitier ^(fr)

• Italià: pila ^(it) dell' acqua benedetta
• Llatí: amula ^(la) aquae excipiendae

pica baptismal

• Anglès: baptismal font ^(en)
• Castellà: pila ^(es) bautismal
• Francès: fonts ^(fr) baptismaux

• Italià: fonte ^(it) battesimale
• Llatí: labrum ^(la) baptismati sacro accipiendo

Verb

pi·ca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de picar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb picar

Vegeu també

• Pica a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈpaɪkə/
• Etimologia: Del llatí pica.

Nom

pica ‎(comptable i incomptable, plural picas)

1. pica (al·lotriofàgia)

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /ˈpi.ka/

Americà: alt /ˈpi.k(a)/, baix /ˈpi.ka/

• Etimologia: Del verb picar.

Nom

pi·ca f. ‎(plural picas)

1. pica (llança, recipient, carta)

Compostos i expressions

• poner una pica en Flandes, empresa difícil

Relacionats

Colls de la baralla francesa en castellà
	corazones	diamantes	picas	tréboles

Llatí

• Pronúncia: /ˈpiː.ka/, /ˈpiː.kaː/

Nom

pīca f. ‎(genitiu pīcae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pīca	pīcae
Vocatiu	pīca	pīcae
Acusatiu	pīcam	pīcās
Genitiu	pīcae	pīcārum
Datiu	pīcae	pīcīs
Ablatiu	pīcā	pīcīs

1. garsa

Serbi

Nom

pica f. ‎(ciríl·lic пица, plural pice)

1. pizza