pica

Vegeu també: picà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpi.kə/, occidental /ˈpi.ka/
• Etimologia: Derivat del verb picar. [5]: Derivat del llatí pica, «garsa».
• Rimes: les acabades en -ica

Nom

Accepcions

pi·ca f. (plural piques)

1. llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al cap damunt
2. peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
   1. pica beneitera, vas que hi ha a la porta de les esglésies ple d'aigua beneïda perquè els fidels en prenguin al entrar i sortir.
   2. pica baptismal, peça còncava que en les esglésies conté l'aigua de batejar.
3. carta del coll de piques de la baralla francesa (♠).
4. pic, cim d'una muntanya.
5. (medecina) al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.

Traduccions

    pica [1] (llança...)

Anglès: pike (en) Castellà: pica (es) Francès: pique (fr)

Hindi: बरछी (hi) f. Italià: picca (it) Llatí: hasta (la)

    pica [2] (peça...)

Anglès: sink (en), basin (en) Castellà: pila (es), pilón (es) Francès: auge (fr), évier (fr), bassin (fr)

Italià: trogolo (it), vasca (it) Llatí: pila (la), crater (la), labrum (la)

    pica beneitera

Anglès: holy water font (en) Castellà: pila (es) Francès: bénitier (fr)

Italià: pila (it) dell' acqua benedetta Llatí: amula (la) aquae excipiendae

    pica baptismal

Anglès: baptismal font (en) Castellà: pila (es) bautismal Francès: fonts (fr) baptismaux

Italià: fonte (it) battesimale Llatí: labrum (la) baptismati sacro accipiendo

    pica [3] (carta...)

Anglès: spade (en) Castellà: pica (es) Francès: pique (fr)

Italià: picche (it)

    pica [5] (al·lotriofàgia...)

Anglès: pica (en) Castellà: pica (es) Francès: pica (fr)

Italià: picacismo (it)

Forma verbal

pi·ca (infinitiu: picar)

1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb picar:

   [Ell/ella/vostè] pica.

2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb picar:

   Pica [tu].

Anglès

• Pronúncia: /ˈpaɪkə/
• Etimologia: Del llatí pica.

Nom

pica (comptable i incomptable; plural picas)

1. pica (al·lotriofàgia)

Castellà

• Pronúncia: /ˈpi.ka/
• Etimologia: Derivat del verb picar

Nom

pi·ca f. (plural picas)

1. pica (llança, carta)
   1. poner una pica en Flandes, empresa difícil

Llatí

• Pronúncia: /ˈpiː.ka/, /ˈpiː.kaː/

Nom

Accepcions

pīca, pīcæ f.

pic|a, -æ 1a declinació
	Singular	Plural
Nominatiu	pīca	pīcæ
Vocatiu	pīca	pīcæ
Acusatiu	pīcam	pīcās
Genitiu	pīcæ	pīcārum
Datiu	pīcæ	pīcīs
Ablatiu	pīcā	pīcīs

1. garsa

pīca

1. Nominatiu singular: la garsa
2. Vocatiu singular: (oh) la garsa

pīcā

1. Ablatiu singular: amb la garsa

Serbi

Nom

Accepcions

pica пица f. (plural pice)

1. pizza

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre pica
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre pica