pique

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: piqué


Català
[modifica]

Verb[modifica]

pi·que

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb picar
    Forma valenciana: [jo] pico, pique, pic o piqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb picar
    [Que jo] piqui o pique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb picar
    [Que ell/ella/vostè] piqui o pique.
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb picar
    Piqui o pique [ell/ella/vostè].


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

pi·que m. ‎(plural piques)

  1. ressentiment
  2. (golf) pic
  3. (pilota basca) xic-xac

Compostos i expressions[modifica]

  1. a pique, a pic (una embarcació)
  2. a pique, en orris (figuradament)


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpik/
    àudio (FR)
  • Homòfon: pic
  • Etimologia: Del neerlandès pike.

Nom[modifica]

pique f. ‎(plural piques)

  1. pica (llança)

Nom[modifica]

pique m. ‎(plural piques)

  1. pica (carta)

Relacionats[modifica]

Colls de la baralla francesa
en francès
Coll de cors Coll de diamants Coll de piques Coll de trèvols
cœur carreau pique trèfle