pico
Potser volíeu: pico-
Català[modifica]
Verb[modifica]
pico
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de picar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb picar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb picar
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
pico m. (plural picos)
Verb[modifica]
pico
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: pi·co (2)
Vegeu també[modifica]
- pico. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
Esperanto[modifica]
Nom[modifica]
pico (acusatiu picon, plural picoj, plural acusatiu picojn)
Derivats[modifica]
- picejo («pizzeria»)
Llatí[modifica]
Verb[modifica]
picō (1a present?), picas (2a present), picare (infinitiu), picavi (perfet), picatum (supí)
- picar
- Vinum picatum est.
- El vi s'ha picat.
- calafatejar
Descendents[modifica]
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Substantius masculins en castellà
- Pàdel en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Derivats de l'italià a l'esperanto
- Substantius en esperanto
- Verbs en llatí