pico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: pico-


Català
[modifica]

Verb[modifica]

pi·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de picar
    [Jo] pico, pique, pic o piqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb picar
    [Que jo] pico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] piqui o pique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb picar
    [Que ell/ella/vostè] pico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] piqui o pique.


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

pi·co m. ‎(plural picos)

  1. bec
  2. pic (eina, cim)
  3. escaig
  4. (pàdel) aresta

Verb[modifica]

pi·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb picar

Vegeu també[modifica]

  • pico. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

picō ‎(1a present?), picas ‎(2a present), picare ‎(infinitiu), picavi ‎(perfet), picatum ‎(supí)

  1. picar
    Ex.: Vinum picatum est. — (traducció:«El vi s'ha picat.»)
  2. calafatejar

Descendents[modifica]