bec

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Dos ocells fregant-se els becs
  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbek/, balear /ˈbec/, /ˈbek/
Occidental: /ˈbek/
  • Rimes: -ek (nom)
  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbɛk/, balear /ˈbəc/, /ˈbɛk/
Occidental: /ˈbek/
  • Etimologia: Del llatí beccus, segle XIV.

Nom[modifica]

bec m. ‎(plural becs)

  1. Òrgan de la boca dels ocells formada per beines còrnies.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

bec

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de beure
  2. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de becar

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

bec

  1. perforador

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • bec. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].