llança

Potser volíeu: llançà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈʎan.sə/, occidental /ˈʎan.sa/
• Rimes: -ansa
• Etimologia: Del llatí lancea, segle XIV.

Nom

llan·ça f. ‎(plural llances)

1. Arma composta d'una asta que té, si més no, en una de les seves extremitats un relló.

Derivats

• llançada
• llançaire
• llançar

Traduccions

Arma

• Alemany: Lanze ^(de) f.
• Anglès: lance ^(en), spear ^(en)
• Castellà: lanza ^(es)
• Eslovac: kopija ^(sk) f.
• Esperanto: lanco ^(eo)

• Francès: lance ^(fr) f.
• Hindi: बरछी ^(hi)
• Italià: lancia ^(it) f.
• Polonès: włócznia ^(pl) f.
• Portuguès: lança ^(pt) f.
• Rus: копьё ^(ru) n. ‎(kopió)

Verb

llan·ça

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de llançar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb llançar