llança

Potser volíeu: llançà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈʎan.sə/, occidental /ˈʎan.sa/
• Rimes: -ansa
• Etimologia: Del llatí lancea, segle XIV.

Nom

llan·ça f. ‎(plural llances)

1. Arma composta d'una asta que té, si més no, en una de les seves extremitats un relló.

Derivats

• llançada
• llançaire
• llançar

Traduccions

Arma

• Alemany: Lanze ^(de) f.
• Anglès: lance ^(en), spear ^(en)
• Asturià: llanza ^(ast) f.
• Castellà: lanza ^(es)
• Danès: lanse ^(da) c.
• Eslovac: kopija ^(sk) f.
• Esperanto: lanco ^(eo)
• Finès: peitsi ^(fi)
• Francès: lance ^(fr) f.
• Friülà: lance ^(fur)
• Gallec: lanza ^(gl) f.
• Grec: λόγχη ^(el) f. ‎(lonkhi)
• Grec antic: λόγχη ^(grc) f. ‎(lónkhē)
• Hindi: बरछी ^(hi)
• Hongarès: lándzsa ^(hu)

• Ido: lanco ^(io)
• Italià: lancia ^(it) f.
• Japonès: 槍 ^(ja)
• Llatí: lancea ^(la) f., hasta ^(la) f.
• Macedoni: ко́пје ^(mk) f.
• Mongol: жад ^(mn)
• Occità: lança ^(oc) f.
• Polonès: włócznia ^(pl) f.
• Portuguès: lança ^(pt) f.
• Romanès: lance ^(ro) f.
• Rus: копьё ^(ru) n. ‎(kopió), пи́ка ^(ru) f. ‎(pika)
• Sicilià: lanza ^(scn) f.
• Tagal: tulag ^(tl)
• Turc: mızrak ^(tr)
• Vènet: lansa ^(vec)

Verb

llan·ça

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de llançar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb llançar