Vés al contingut

trompa

De Viccionari
Potser volíeu: trompà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɾom.pə/, occidental /ˈtɾom.pa/
  • Rimes: -ompa
  • Etimologia: Onomatopeic, segle XIII.

trompa f. (plural trompes)

  1. Instrument aeròfon de metall, amb broquet, format per un llarg tub enroscat que s'eixampla gradualment des de l'embocadura al pavelló.
  2. Allargament muscular del nas o del llavi de l'elefant com a òrgan prènsil.
  3. Apèndix allargat dels insectes com a aparell xuclador.
  4. (occidental) baldufa
  5. (col·loquial) embriaguesa

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

trompa m. f. (plural trompes)

  1. Músic que toca la trompa.

Adjectiu

[modifica]

trompa inv. (plural trompes)

  1. (col·loquial) Sinònim de embriac.

Verb

[modifica]

trompa

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trompar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trompar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: trom·pa (2)
  • Heterograma de 6 lletres (amoprt)
  • Anagrama: portam

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈtɾom.pa/
Americà: alt /ˈt͡som.p(a)/, baix /ˈtɾom.pa/

trompa f. (plural trompas)

  1. trompa

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: trom·pa (2)
  • Heterograma de 6 lletres (amoprt)

Vegeu també

[modifica]
  • trompa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].