trompa

Potser volíeu: trompà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈtɾom.pə/, occidental /ˈtɾom.pa/
• Etimologia: Onomatopeic, segle XIII.

Nom

trom·pa f. ‎(plural trompes)

1. Instrument aeròfon de metall, amb broquet, format per un llarg tub enroscat que s'eixampla gradualment des de l'embocadura al pavelló.
2. Allargament muscular del nas o del llavi de l'elefant com a òrgan prènsil.
3. Apèndix allargat dels insectes com a aparell xuclador.
4. (col·loquial) embriaguesa

Derivats

• trompejar

Traduccions

Instrument musical

• Alemany: Horn ^(de) n.
• Anglès: French horn ^(en), horn ^(en)
• Castellà: trompa ^(es)

• Francès: cor ^(fr)
• Italià: corno ^(it)

Allargament muscular de l'elefant

• Alemany: Rüssel ^(de) m.
• Anglès: trunk ^(en)
• Castellà: trompa ^(es)

• Francès: trompe ^(fr)
• Italià: proboscide ^(it)

Embriaguesa

• Alemany: Rausch ^(de) m.
• Anglès: jag ^(en)

• Castellà: trompa ^(es)
• Francès: cuite ^(fr)

Nom

trom·pa m. f. ‎(plural trompes)

1. Músic que toca la trompa.

Verb

trom·pa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb trompar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trompar

Vegeu també

• Trompa a la Viquipèdia
• trompa. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈtɾom.pa/

Nom

trom·pa f. ‎(plural trompas)

1. trompa

Vegeu també

• trompa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].