Vés al contingut

mollo

De Viccionari
Potser volíeu: mollò, molló

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈmɔl.lo/
  • Etimologia: Del llatí mollis.

Adjectiu

[modifica]

mollo m. ‎(femení molla, plural masculí molli, plural femení molle)

  1. (col·loquial) forma alternativa de molle ‎(«moll, impregnat; moll, tou»)
    «Sta... a mollo... dove? Nell'acqua.» (Veronica Pivetti, Ho smesso di piangere, 2012)
    S'ha mullat... on? A l'aigua.
    «Peraltro il carattere del pianto si modifica mollo per tempo, siccome osservai sui miei propri figli.» (Charles Darwin, L'espressione dei sentimenti nell'uomo e negli animali, 1890, pàgina 112)
    D'altra banda, el plor esdevé suau amb el temps, cosa que he observat en els meus fills.

Verb

[modifica]

mollo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de mollare

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mòl·lo (2)