bocí

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /buˈsi/
Occidental: nord-occidental /boˈsi/, valencià /boˈsi/, /buˈsi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Del llatí vulgar *buccinu(m), de bucca ‎(«boca, mos»), segle XIII.

Nom[modifica]

bo·cí m. ‎(plural bocins)

  1. Una mica, un tros de menjar.
    Un bocí de pa, un bocí de cansalada.
  2. Un tros o part d'alguna cosa trencada o tallada.

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • Fer bocins una cosa: fer-la pedaços, trencar-la en parts.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

bo·cí

  1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de boçar

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: bocí