boïc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈik/
	balear /boˈik/, /buˈik/
Occidental:	nord-occidental /boˈik/, /buˈik/
	valencià /boˈik/

• Rimes: -ik
• Etimologia: De boïga, segle XIX.

Nom

boïc m. ‎(plural boïcs)

1. Fusta cremada i esmicolada que es barreja amb la terra perquè en serveixi d'adob.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ïc (2)
• Anagrama: bocí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB