sors
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: Sors
Català[modifica]
Nom[modifica]
sors f. pl.
- forma plural de sor
Català antic[modifica]
Nom[modifica]
sors f. pl.
- forma plural de sor
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /sɔrs/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *ser4- («aplegar»).
Nom[modifica]
sors f. (genitiu sortis)
- tirada de daus, sorteig
- Sempronius cui ea provincia sorti evenit. — «Semproni, que ha aconseguit aquesta província per sorteig»
- bola de loteria
- Ponere sortes in sitellam. — «Ficar les boles a la cistella.»
- sort, destí
- Ferrea sors vitae difficilisque premit. — «El destí dur i inflexible m'aclapara.»
- part, premi d'un sorteig
- Litterae allatae sunt Q. Minuci a Pisis : comitia suae sortis esse. — «Ha arribat la carta en què Q. Minucus escrita des de Pisa, dient que li ha tocat en sort presidir els comicis.»
- tipus, mena, condició
- Homines ultimae sortis — «Homes de condició molt humil.»
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | sors | sortēs |
Vocatiu | sors | sortēs |
Acusatiu | sortem | sortēs |
Genitiu | sortis | sortium |
Datiu | sortī | sortibus |
Ablatiu | sorte | sortibus |
Vegeu també[modifica]
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.911