sorteig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /surˈtɛt͡ʃ/ⓘ
	balear /soɾˈtət͡ʃ/, /surˈtɛt͡ʃ/
Occidental:	/soɾˈtet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De sortejar i la desinència Ø.

Nom

sorteig m. ‎(plural sorteigs o sortejos)

1. Acció de sortejar.
2. Mètode per a prendre decisions basat en l'arbitrarietat o la casualitat d'un fet acordat prèviament.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: raffle ^(en)
• Castellà: sorteo ^(es)
• Francès: tirer ^(fr)

Verb

sorteig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sortejar.

Variants

• sortejo, sortege, sortegi

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·teig (2)
• Heterograma de 7 lletres (egiorst)
• Anagrames: regitos, serigot, toregis

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot