dolent

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /duˈɫen/, balear /doˈɫent/, /duˈɫent/

Occidental: nord-occidental /doˈɫen/, valencià /doˈlent/

• Rimes: -ent

Àudio: català central

(fitxer)

Àudio: català nord-occidental

(fitxer)

Àudio: valencià

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí dolēns.
• Anagrames: dentol, déntol, dèntol

Adjectiu

do·lent m. ‎(femení dolenta, plural masculí dolents, plural femení dolentes)

1. Que fa el mal, que no és bo

   En la meva vida d'il·lusió he vist aquests dos casos : un home bo que mor per la seva bondat, i un home dolent que per la seva maldat fa llarga vida.

2. Ple de dificultats i desgràcies.

   Be 'm maravell hon tanta dolor cap Com en aquell qui en temps dolent é trist.

3. Mal fet o de mala qualitat.

   És un llibre dolent, incoherent.

4. desagradable

   Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també.

5. Que perjudica.

   Fumar és dolent per la salut.

Derivats

• dolenteria

Sinònims

• entremaliat, maligne, malintencionat, malvat, pervers, roí
• arriscat, insegur, mal
• inclement, nefast
• mal, nociu, perjudicial

Antònims

• bo, bondadós, benigne

Traduccions

dolent [1] (que fa el mal)

• Afrikaans: sleg ^(af)
• Alemany: schlecht ^(de)
• Anglès: bad ^(en)
• Armeni: վատ ^(hy) ‎(vat)
• Basc: txar ^(eu), gaizki ^(eu)
• Belarús: дрэ́нны ^(be) ‎(drenni)
• Bretó: fall ^(br)
• Búlgar: лош ^(bg)
• Castellà: malo ^(es)
• Danès: dårlig ^(da)
• Eslovac: zlý ^(sk)
• Eslovè: slab ^(sl)
• Esperanto: malbona ^(eo)
• Estonià: halb ^(et)
• Feroès: illur ^(fo)
• Finès: huono ^(fi)
• Francès: mauvais ^(fr)
• Friülà: mâl ^(fur)
• Gallec: malo ^(gl)
• Gal·lès: drwg ^(cy)
• Georgià: ცუდი ^(ka) ‎(tsudi)
• Grec: κακός ^(el) ‎(kakós)
• Grec antic: κακός ^(grc) ‎(kakós)
• Hindi: बुरा ^(hi)
• Hongarès: rossz ^(hu)
• Ido: mala ^(io)
• Indonesi: buruk ^(id)
• Irlandès: dona ^(ga)
• Islandès: vondur ^(is)
• Italià: cattivo ^(it)
• Japonès: 悪い ^(ja)

• Jiddisch: שלעכט‎ ^(yi)
• Kazakh: жаман ^(kk) ‎(jaman)
• Kirguís: жаман ^(ky) ‎(djaman)
• Letó: slikts ^(lv)
• Lituà: blogas ^(lt)
• Llatí: malus ^(la)
• Llengua de signes catalana: MAL ^(csc)
• Macedoni: лош ^(mk)
• Maltès: ħażin ^(mt)
• Neerlandès: slecht ^(nl)
• Noruec: dårlig ^(no)
• Occità: marrit ^(oc), mal ^(oc)
• Polonès: zły ^(pl)
• Portuguès: mau ^(pt)
• Retoromànic: nausch ^(rm)
• Romanès: rău ^(ro)
• Rus: плохо́й ^(ru) ‎(plokhoi)
• Sànscrit: अघ ^(sa)
• Serbocroat: лош ^(sh), loš ^(sh)
• Suec: dålig ^(sv)
• Tadjik: бад ^(tg)
• Tagal: mali ^(tl)
• Tai: แย่ ^(th)
• Tàtar: яман ^(tt)
• Turc: kötü ^(tr)
• Txec: špatný ^(cs)
• Urdú: برا‎ ^(ur)
• Uzbek: yomon ^(uz)
• Vietnamita: xấu ^(vi)
• Volapük: badik ^(vo)
• Xinès: 壞 ^(zh) ‎(坏, huài)

Nom

do·lent m. ‎(plural dolents, femení dolenta)

1. ser el dolent de la funció = fer el paper de l'antagonista o el més ingrat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Occità

Adjectiu

dolent m. ‎(femení dolenta, plural masculí dolents o dolenti [aranès], plural femení dolentas o dolentes [aranès])

1. dolorós