dolent

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /duˈɫen/, balear /doˈɫent/, /duˈɫent/
Occidental: nord-occidental /doˈɫen/, valencià /doˈlent/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Àudio: català nord-occidental
(fitxer)
  • Àudio: valencià
(fitxer)

Adjectiu[modifica]

do·lent m. ‎(femení dolenta, plural masculí dolents, plural femení dolentes)

  1. Que fa el mal, que no és bo
    En la meva vida d'il·lusió he vist aquests dos casos : un home bo que mor per la seva bondat, i un home dolent que per la seva maldat fa llarga vida.[1]
  2. Ple de dificultats i desgràcies.
    Be 'm maravell hon tanta dolor cap Com en aquell qui en temps dolent é trist.[2]
  3. Mal fet o de mala qualitat.
    És un llibre dolent, incoherent.[3]
  4. desagradable
    Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també.
  5. Que perjudica.
    Fumar és dolent per la salut.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

do·lent m. ‎(plural dolents, femení dolenta)

  1. ser el dolent de la funció = fer el paper de l'antagonista o el més ingrat

Vegeu també[modifica]

  1. La Bíblia, Editorial Alpha, p.1147
  2. Ausias March
  3. Damià Ferrà-Ponç, Escrits sobre Llorenç Villalonga, L'Abadia de Montserrat, 1997



Occità
[modifica]

Adjectiu[modifica]

dolent m. ‎(femení dolenta, plural masculí dolents o dolenti [aranès], plural femení dolentas o dolentes [aranès])

  1. dolorós