dolent

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /duˈɫen/, balear /doˈɫent/, /duˈɫent/

Occidental: nord-occidental /doˈɫen/, valencià /doˈlent/

• Rimes: -ent

Àudio: català central

(fitxer)

Àudio: català nord-occidental

(fitxer)

Àudio: valencià

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí dolēns.
• Anagrames: dentol, déntol, dèntol

Adjectiu

do·lent m. ‎(femení dolenta, plural masculí dolents, plural femení dolentes)

1. Que fa el mal, que no és bo

   En la meva vida d'il·lusió he vist aquests dos casos : un home bo que mor per la seva bondat, i un home dolent que per la seva maldat fa llarga vida.

2. Ple de dificultats i desgràcies.

   Be 'm maravell hon tanta dolor cap Com en aquell qui en temps dolent é trist.

3. Mal fet o de mala qualitat.

   És un llibre dolent, incoherent.

4. desagradable

   Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també.

5. Que perjudica.

   Fumar és dolent per la salut.

Derivats

• dolenteria

Sinònims

• entremaliat, maligne, malintencionat, malvat, pervers, roí
• arriscat, insegur, mal
• inclement, nefast
• mal, nociu, perjudicial

Antònims

• bo, bondadós, benigne

Traduccions

dolent [1] (que fa el mal)

• Alemany: schlecht ^(de)
• Anglès: bad ^(en)
• Basc: txar ^(eu)
• Castellà: malo ^(es)
• Eslovè: slab ^(sl)

• Francès: mauvais ^(fr)
• Hindi: बुरा ^(hi)
• Italià: cattivo ^(it)
• Llengua de signes catalana: MAL ^(csc)
• Occità: marrit ^(oc)

Nom

do·lent m. ‎(plural dolents, femení dolenta)

1. ser el dolent de la funció = fer el paper de l'antagonista o el més ingrat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Occità

Adjectiu

dolent m. ‎(femení dolenta, plural masculí dolents o dolenti [aranès], plural femení dolentas o dolentes [aranès])

1. dolorós