dolent
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /duˈɫen/, balear /doˈɫent/, /duˈɫen/
- Occidental: nord-occidental /doˈɫen/, valencià /doˈɫent/, /doˈɫen/
- Rimes: -ent
|
(fitxer) | , nord-occidental | (fitxer) | , valencià | (fitxer) |
- Etimologia: Del llatí dolēns.
Adjectiu[modifica]
dolent m. (femení dolenta, plural masculí dolents, plural femení dolentes)
- Que fa el mal, que no és bo
- «En la meva vida d'il·lusió he vist aquests dos casos: un home bo que mor per la seva bondat, i un home dolent que per la seva maldat fa llarga vida.» (La Bíblia, Editorial Alpha, p.1147)
- Ple de dificultats i desgràcies.
- «Be 'm maravell hon tanta dolor cap Com en aquell qui en temps dolent é trist.» (Ausias March)
- Mal fet o de mala qualitat.
- «És un llibre dolent, incoherent.» (Damià Ferrà-Ponç, Escrits sobre Llorenç Villalonga, L'Abadia de Montserrat, 1997)
- desagradable
- Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també.
- Que perjudica.
- Fumar és dolent per la salut.
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
- entremaliat, maligne, malintencionat, malvat, pervers, roí
- arriscat, insegur, mal
- inclement, nefast
- mal, nociu, perjudicial
Antònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Que fa el mal
|
|
Nom[modifica]
dolent m. (plural dolents, femení dolenta)
- Personatge d’una obra que representa males qualitats.
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Occità[modifica]
- Pronúncia(i): /duˈlen/
|
(fitxer) |
Adjectiu[modifica]
dolent m. (femení dolenta, plural masculí dolents o dolenti [aranès], plural femení dolentas o dolentes [aranès])