dolent

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /duˈɫen/, balear /doˈɫent/, /duˈɫen/
Occidental: nord-occidental /doˈɫen/, valencià /doˈɫent/, /doˈɫen/
  • Àudio: català central
(fitxer) català nord-occidental
(fitxer) valencià
(fitxer)

Adjectiu[modifica]

dolent m. ‎(femení dolenta, plural masculí dolents, plural femení dolentes)

  1. Que fa el mal, que no és bo
    «En la meva vida d'il·lusió he vist aquests dos casos: un home bo que mor per la seva bondat, i un home dolent que per la seva maldat fa llarga vida.» (La Bíblia, Editorial Alpha, p.1147)
  2. Ple de dificultats i desgràcies.
    «Be 'm maravell hon tanta dolor cap Com en aquell qui en temps dolent é trist.» (Ausias March)
  3. Mal fet o de mala qualitat.
    «És un llibre dolent, incoherent.» (Damià Ferrà-Ponç, Escrits sobre Llorenç Villalonga, L'Abadia de Montserrat, 1997)
  4. desagradable
    Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també.
  5. Que perjudica.
    Fumar és dolent per la salut.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

dolent m. ‎(plural dolents, femení dolenta)

  1. Personatge d’una obra que representa males qualitats.

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]



Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /duˈlen/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

Adjectiu[modifica]

dolent m. ‎(femení dolenta, plural masculí dolents o dolenti [aranès], plural femení dolentas o dolentes [aranès])

  1. dolorós