dolent
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Contingut
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: central /duˈɫen/, balear /doˈɫent/, /duˈɫent/
- Occidental: nord-occidental /doˈɫen/, valencià /doˈlent/
- Rimes: -ent
|
(fitxer) |
|
(fitxer) |
|
(fitxer) |
Adjectiu[modifica]
do·lent m. (femení dolenta, plural masculí dolents, plural femení dolentes)
- Que fa el mal, que no és bo
- En la meva vida d'il·lusió he vist aquests dos casos : un home bo que mor per la seva bondat, i un home dolent que per la seva maldat fa llarga vida.[1]
- Ple de dificultats i desgràcies.
- Be 'm maravell hon tanta dolor cap Com en aquell qui en temps dolent é trist.[2]
- Mal fet o de mala qualitat.
- És un llibre dolent, incoherent.[3]
- desagradable
- Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també.
- Que perjudica.
- Fumar és dolent per la salut.
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
- entremaliat, maligne, malintencionat, malvat, pervers, roí
- arriscat, insegur, mal
- inclement, nefast
- mal, nociu, perjudicial
Antònims[modifica]
Traduccions[modifica]
dolent [1] (que fa el mal)
Nom[modifica]
do·lent m. (plural dolents, femení dolenta)
- ser el dolent de la funció = fer el paper de l'antagonista o el més ingrat
Vegeu també[modifica]
Occità[modifica]
Adjectiu[modifica]
dolent m. (femení dolenta, plural masculí dolents o dolenti [aranès], plural femení dolentas o dolentes [aranès])