roí

Potser volíeu: roi, Roi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈi/
	balear /roˈi/, /ruˈi/
Occidental:	nord-occidental /roˈi/
	valencià /roˈi/, /ruˈi/

• Rimes: -i
• Etimologia: Probablement de ruïna, segle XIV.

Adjectiu

roí m. ‎(femení roïna, plural masculí roïns, plural femení roïnes)

1. Miserable, menyspreable.
2. (valencià) dolent

Variants

• roín

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mean ^(en)
• Castellà: ruin ^(es)
• Francès: vil ^(fr)
• Italià: vile ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·í (2)
• Anagrames: oir, ori, orí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /roˈi/
• Rimes: -i

Verb

roí

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb roer

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·í (2)
• Anagrames: oír, orí, rio, río