ruïna

Potser volíeu: ruina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ruˈi.nə/^ⓘ, occidental /ruˈi.na/
• Rimes: -ina
• Homòfon: roïna
• Etimologia: Del llatí ruīna, segle XIII.

Nom

ruïna f. ‎(plural ruïnes)

1. Edifici molt vell que amenaça d'esfondrar-se en qualsevol moment o bé que ja s'ha col·lapsat i només en queden vestigis.
2. Negoci que ha fracassat.
3. Pèrdua de gairebé la totalitat dels béns d'una persona.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: gërmadhë ^(sq)
• Alemany: Ruine ^(de) f.
• Anglès: ruin ^(en), bankrupt ^(en)
• Àrab: خَرَاب‎ ^(ar) m.
• Armeni: ավերակ ^(hy) ‎(averak)
• Castellà: ruina ^(es)
• Coreà: 폐허 ^(ko) ‎(pyeheo)
• Danès: ruin ^(da)
• Esperanto: ruino ^(eo)
• Estonià: vare ^(et)
• Finès: raunio ^(fi)
• Francès: ruine ^(fr)
• Frisó occidental: Ruïne ^(fy)
• Friülà: ruvine ^(fur) f.
• Gal·lès: adfail ^(cy) m.
• Georgià: ნანგრევი ^(ka) ‎(nàngrevi)
• Grec: ερείπιο ^(el) n. ‎(erípio)
• Grec antic: ἐρείπιον ^(grc) n. ‎(ereípion)
• Hebreu: חָרְבָּה‎ ^(he) f.
• Hindi: खँडहर ^(hi) m.
• Hongarès: rom ^(hu), roncs ^(hu)
• Islandès: rúst ^(is)
• Italià: rovina ^(it)
• Japonès: 廃墟 ^(ja)
• Llatí: ruina ^(la) f.
• Neerlandès: ruïne ^(nl) f.
• Noruec: ruin ^(no) m.
• Occità: roïna ^(oc) f.
• Polonès: ruina ^(pl) f.
• Portuguès: ruína ^(pt) f.
• Rus: руи́на ^(ru) f. ‎(ruïna)
• Sard: arruinu ^(sc), roghina ^(sc) f.
• Serbocroat: ruševina ^(sh) f.
• Sicilià: ruvina ^(scn) f.
• Suahili: gofu ^(sw)
• Suec: ruin ^(sv)
• Tagal: gapo ^(tl)
• Turc: kalıntı ^(tr)
• Txec: zřícenina ^(cs) f., ruina ^(cs) f.
• Vènet: roina ^(vec) f.
• Xinès: 遺址 ^(zh) ‎(遗址, yízhǐ)

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·ï·na (3)
• Anagrames: nariu, unira, unirà, urani

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot