Vés al contingut

encara

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əŋˈka.ɾə/, balear /əŋˈka.ɾə/
alguerès /aŋˈka.ɾa/
Occidental:  /eŋˈka.ɾa/
Informal:  nord-occidental /aŋˈka.ɾɛ/, valencià /aŋˈka.ɾa/
  • Rimes: -aɾa
  • Etimologia: Del català antic ancara, compost de anc ‎(«fins i tot») i ara, probable calc del llatí ad hanc horam ‎(«a aquesta hora»), segle XIV.

Adverbi

[modifica]

encara

  1. Que en tal moment una cosa continua passant.
    Ahir vaig comprar caramels i encara me'n queden.
  2. Seguit d'un verb subordinat, denota que l'acció expressada pel verb principal passa poc després.
    Encara no havia sortit el vigilant que tots van tornar a xerrar.
  3. Emprat per donar èmfasi a les comparacions.
    Ell és molt llest i la seva germana encara ho és més.
  4. a més

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /enˈka.ɾo̞/

Adverbi

[modifica]

encara

  1. encara