ancora

Potser volíeu: ancorà, àncora

Català

Verb

ancora

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ancorar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ancorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: an·co·ra (3)
• Anagrames: acaron, anorac, carona, nocara, nocarà

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /aŋˈkoː.ra/ (adverbi)

• Pronúncia^ⓘ: /ˈaŋ.ko.ra/ (nom)
• Etimologia: Adverbi: del llatí ad hanc horam («fins a aquest moment»). Nom: del llatí anchora, procedent del grec antic ἄγκυρα ‎(ánkyra), derivat de ἀγκών ‎(ankṓn, «corbat»).

Adverbi

ancora

1. encara
2. novament, una altra vegada
3. fins i tot

Nom

ancora f. ‎(plural ancore)

1. àncora

Sinònims

• arpione

Miscel·lània

• Síl·labes: an·có·ra (3), àn·co·ra (3)