ancore
Català[modifica]
Verb[modifica]
ancore
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ancorar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ancorar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ancorar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ancorar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: an·co·re (3)
- Heterograma de 6 lletres (acenor)
- Anagrames: acoren, careno, Coaner, enroca, enrocà, nècora, nocaré, renoca
Italià[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈaŋ.ko.re/
Nom[modifica]
ancore f. pl.
- forma plural de ancora
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: àn·co·re (3)
- Heterograma de 6 lletres (acenor)
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Formes de substantius en plural en italià
- Mots en italià de 3 síl·labes