ancore

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ancore

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ancorar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ancorar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ancorar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ancorar

Miscel·lània[modifica]


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈaŋ.ko.re/

Nom[modifica]

ancore f. pl.

  1. forma plural de ancora

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: àn·co·re (3)
  • Heterograma de 6 lletres (acenor)