multa
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Nom[modifica]
multa f. (plural multes)
- Quantitat de doblers que s'han de pagar després de cometre una infracció ja sigui administrativa, governativa o laboral.
Sinònims[modifica]
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Verb[modifica]
multa
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de multar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb multar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈmul.ta/
- Americà: alt /ˈmul.t(a)/, baix /ˈmul.ta/
Nom[modifica]
multa f. (plural multas)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: mul·ta (2)
Vegeu també[modifica]
- Diccionario de la Real Academia Española multa
Llatí[modifica]
Nom[modifica]
multa f. (genitiu multae)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | multa | multae |
Vocatiu | multa | multae |
Acusatiu | multam | multās |
Genitiu | multae | multārum |
Datiu | multae | multīs |
Ablatiu | multā | multīs |
Adjectiu[modifica]
multa
- nominatiu femení singular de multus
- nominatiu neutre plural de multus
- vocatiu femení singular de multus
- vocatiu neutre plural de multus
- acusatiu neutre plural de multus
Adjectiu[modifica]
multā
- ablatiu femení singular de multus
Verb[modifica]
multā
- segona persona singular del present de l'imperatiu actiu de multō
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XVI
- Substantius femenins en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Substantius femenins en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Substantius en llatí
- Formes d'adjectius en llatí
- Formes verbals en llatí