multus
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈmʊɫ.tʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu mel- («amuntegar»).
Adjectiu[modifica]
multus m., multa f., multum n. (comparatiu plūs, superlatiu plūrimus)
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | multus | multa | multum | multī | multae | multa | |
| Vocatiu | multe | multa | multum | multī | multae | multa | |
| Acusatiu | multum | multam | multum | multōs | multās | multa | |
| Genitiu | multī | multae | multī | multōrum | multārum | multōrum | |
| Datiu | multō | multae | multō | multīs | |||
| Ablatiu | multō | multā | multō | multīs | |||